Arxiu d'etiquetes: bisbat Mallorca

Bauçà i Sales, Simó

(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)

Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).

Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.

Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.

Batlle, Berenguer

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Alagó, Pere d’

(Càller, Sardenya, Itàlia, 1621 – Palma de Mallorca, 1701)

Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701). Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries (1669-72), on erigí el seminari, i d’Oristany (1672-84).

El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a universitat de l’estudi general.

La seva preocupació pels humils, el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres.