(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)
Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.
El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX, pel pretendent Carles (VII), a Manuel Maria de Sivatte i Llopart.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el segle XX, pel pretendent tradicionalista duc de Madrid (Carles VII), a Maurici de Sivatte i de Bobadilla.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1840, pel pretendent Carles (V), a Ramon Cabrera i Grinyó.
Li fou reconegut per Alfons XII el 1875. Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit al segle XIX, pel pretendent carlí Carles V, al brigadier Blai Maria Royo i de Leon, únic titular.
(Catalunya, segle XIX)
Títol atorgat el 1837, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, al marquès consort de Monistrol d’Anoia, Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparrell, únic titular.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX al coronel Joaquim de Freixa i Fuster (mort el 1909), pel pretendent Carles VII, duc de Madrid.
(Cervera, Segarra, 1853 – 1910)
Escriptor. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. Quart i darrer baró de Perpinyà. Diputat carlí per Cervera.
És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.
(Vic, Osona, juny 1886 – gener 1915)
Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.
Sobrenom del capitost carlí Miquel Sobrevies.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 