Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Vallès, Francesc

(Barcelona ?, segle XIX)

Militar carlí. A la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona.

El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó; més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat.

Vall i Llaberia, Maties de

(les Borges del Camp, Baix Camp, 11 juliol 1802 – Igualada, Anoia, 27 maig 1874)

Militar i polític carlí. El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents. Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova.

Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó; guanyà la batalla de Rialb (1838). El 1839 s’exilià a França.

Fou diputat per Gandesa el 1871.

Tristany i Parera, Rafael

(Ardèvol, Solsonès, 16 maig 1814 – Lorda, Gascunya, 17 juny 1899)

Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d’una partida a la muntanya catalana, fins que l’any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d’Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat.

Durant l’última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l’alçament del 1872, es revoltaren contra la República.

La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l’alt comandament, exercit per l’infant Alfons, va restar eficàcia a la seva col·laboració amb la resta de les forces carlines.

Al final de la guerra (novembre 1875) fou nomenat capità general de les forces carlines a Catalunya, però no va poder impedir el triomf dels liberals. L’any següent emigrà a França. Va morir a l’exili.

Tristany, Benet

(Ardèvol, Solsonès, 6 març 1794 – Solsona, Solsonès, 17 maig 1847)

Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l’aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents.

A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abril 1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d’instal·lar-se per primera vegada en una ciutat. Després de la retirada de Cabrera, va voler continuar la lluita de guerrilles, però hagué d’emigrar a França (1840).

A la primavera del 1847 prengué part en l’alçament conegut amb el nom de guerra dels Matiners. Després d’aconseguir alguns èxits, com l’entrada a Cervera, fou fet presoner i afusellat per les tropes del general Pavía, capità general de Catalunya.

La seva execució, unida a la d’altres guerrillers importants, contribuí al desenllaç de la guerra favorable als isabelins.

Fou germà seu Miquel Tristany  (Catalunya, segle XIX – Lloberola, Segarra, 1834)  Guerriller carlí. Ajudà al seu germà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores pel seu germà.

Tres Roures, els

(el Bruc, Anoia)

Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.

L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular.

Tallada i Romeu, Antoni

(Ulldecona, Montsià, 1799 – Chinchilla, Albacete, Castella, 13 març 1838)

Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant.

El 1833 s’uní als carlins de Morella; participà en l’Expedició Reial (1837) i en la d’Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat.

Fou el pare de Francesc Tallada i Forcadell.

Tallada i Forcadell, Francesc

(Alacant, 13 novembre 1824 – Margalef, Priorat, 8 març 1873)

Militar. Fill d’Antoni Tallada i Romeu. A dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià (1840).

Lluità també a la segona guerra Carlina; ferit, es retirà a Tortosa. Tornà a alçar-se en armes el 1872; assolí el grau de general i morí en combat.

Suelves i d’Ustáriz, Antoni de

(Tortosa, Baix Ebre, 24 maig 1816 – 14 maig 1886)

Polític. Vuitè marquès de Tamarit. Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó (1868) i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí.

Assistí a les juntes carlines de Londres (1868) i Vevey (1870) i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida.

A la seva mort fou succeït al marquesat pel seu nebot Josep de Suelves i de Montagut.

Suelves i de Montagut, Josep de

(Tortosa, Baix Ebre, 27 agost 1850 – Madrid, 4 abril 1926)

(o de Suelves-Montserrat i de Montagut)  Novè marquès de Tamarit. Nebot i successor d’Antoni de Suelves i d’Ustáriz.

Fou membre de la secretaria del pretendent carlí, que el nomenà vescomte de Montserrat; lluità a la tercera guerra Carlina i a la guerra russo-turca (1877-78), com a cap d’un regiment de cosacs, i participà en la batalla de Plevna.

Fou diputat a corts per Tarragona (1896-99, 1901-02 i 1907-08).

Solà-Morales

(Olot, Garrotxa, 1828 – )

Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.

Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per:

Josep de Solà i de Morales (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905)  Carlí. Formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona.