Arxiu d'etiquetes: 1854

Valero i Belenguer, Josep

Deixa un comentari

(València, 21 juny 1854 – Melilla, 31 octubre 1893)

Militar i explorador. Fou oficial d’administració militar. Combaté a la tercera guerra Carlina. Més tard lluità a Cuba contra els independentistes (1876-78) i hi romangué fins el 1885.

La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea; alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica; estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc.

El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra.

Tramoyeres i Blasco, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)

Periodista i erudit.

De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).

Torromé, Leandre

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1878)

Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.

Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.

Fou el pare de:

  • Leandre Torromé i Ros  (València, vers 1854 – l’Havana, Cuba, 1876)  Escriptor. Fou col·laborador del “Boletín-Revista del Ateneo de Valencia” i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.
  • Rafael Torromé i Ros  (València, 1861 – Madrid, 1924)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a “La Prensa Moderna”, “Ateneo” i d’altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d’Instrucció Pública.

Singala i Noguera, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1854 – 1899)

Autor teatral. Les seves obres, totes en vers i en català, són generalment de to costumista i caràcter moralitzador.

Aconseguí en el seu temps un considerable èxit de públic amb els sainets El poeta (1886), Mestre Quel el curandero, Un dia d’apuros o els estudiants del dia i Els molts anys a don Metrobi (sd).

També estrenà i publicà una obra més ambiciosa, amb pretensions de drama: Los glosadors d’altre temps (1887).

Rosselló i Crespí, Joan

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 12 maig 1854 – Palma de Mallorca, 3 desembre 1935)

(o Joan Rosselló de Son Fortesa)  Escriptor Era advocat. Passats els quaranta anys abandonà l’exercici de la carrera, a Palma, i es retirà a la possessió de Son Forteza d’Alaró. Fins aleshores havia publicat a “La Roqueta” alguns quadres de costums, que signava amb el pseudònim de Joan de Passatemps.

Des de la seva retirada al camp incrementà la dedicació a les lletres. Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, “Joventut” i “Catalunya”. En 1903 aparegué a Barcelona, prologat per Costa i Llobera, el seu primer llibre Manyoc de fruita mallorquina, recull de proses narratives d’una qualitat estimable. Aquest llibre seria reeditat per “Lectura Popular”. Ja s’hi revelava com a bon escriptor en les descripcions, però amb una predisposició escassa per a la invenció novel·lesca.

El seu intent més clarament novel·lístic, En Rupit (1904), no havia de reeixir gaire. Són estimables, en canvi, els quadres descriptius dels seus llibres posteriors: Fruita seca (1907), En Caragol, publicat a Barcelona per “La Novel·la Nova”, i Tardanies, volum pòstum aplegat en 1947. En 1908 havia publicat també una conferència: Ruralisme.

Gran amic de Costa i Llobera, la seva correspondència amb ell és molt abundant.

Romeu, Carles

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 24 agost 1854 – 5 març 1933)

Escriptor i polític. Fou veguer d’Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d’Honor.

És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans.

Rodrigo i Pertegàs, Josep

Deixa un comentari

(València, 17 març 1854 – 4 abril 1930)

Erudit. Llicenciat en medicina (1875), n’abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics. Paleògraf destacat, col·laborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i col·laborà activament al Diccionari Català Valencià Balear d’Antoni Maria Alcover.

S’especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres: El mal de sement (1922), La urbe valenciana en el siglo XV (1924), La morería en Valencia (1925), La judería de Valencia (1913), Hospitales de Valencia en el siglo XV (1927) i Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados (1922)

Roca de Togores i Carrasco, Joaquim

Deixa un comentari

(Alacant, 19 agost 1804 – l’Havana, Cuba, 21 abril 1854)

Escriptor i polític. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba.

Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.

Renaudin, Alfred

1 Resposta

(Perpinyà, 1854 – 1880)

Marí. Germà petit d’Ernest. A setze anys s’allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l’almirall.

Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)

Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.

Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.

Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.