(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
(Maó, Menorca, 1837 – 1920)
Escriptora. És autora del poema Generosidad musulmana (1858) i d’altres composicions en castellà.
(Madrid, 29 gener 1920 – Port d’Andratx, Mallorca, 30 agost 2007)
Escriptor i actor. Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya. Adversari del franquisme -que ell havia defensat en la guerra civil-, s’instal·là a França el 1950.
Amb la novel·la Les Ramblas finissent à la mer (1953), de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món (Les gens de bien, 1955; L’heure dangereuse du petit matin, 1957; L’homme de sang, 1959; Allegro barbaro, 1967; Fiesta, 1971; A pleines dents, 1973; etc.).
Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error (1980), La imprudente memoria (1985), Encuentros y encontronazos (1995), quatre volums de Memorias no autorizadas (2000-2004) i Políticamente incorrecto (2006).
Participà com a actor secundari en diversos films en papers d’aristòcrata llatí, dels quals sobresurt Giuletta degli spiriti (1965), de F. Fellini.
(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)
Periodista i erudit.
De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).
(Castelló de la Plana, 20 febrer 1920 – València, 20 maig 2006)
Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània.
Ha estat professora als cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l’Institut Musical Òscar Esplà, d’Alacant.
(València, 1852 – 20 gener 1920)
Baró d’Alcanalí i Mosquera, polític i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidí Lo Rat Penat.
Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).
(Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)
Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d’obres d’inspiració religiosa.
(Cornellà del Bèrcol, Rosselló, 1 febrer 1920 – 19 juliol 2011)
Genet. Fou campió olímpic a Hèlsinki (1952) i a Tòquio (1964), de França (1954, 1956, 1958, 1959), d’Amèrica del Sud (1959), del món (1966), de la República Federal d’Alemanya (1967), medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic (1967), etc.
Va escriure À cheval sur cinq olympiades (1968).
(Ceret, Vallespir, 17 gener 1920 – 31 desembre 2000)
Escriptor teatral. Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans. Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets.
És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles dels Vallespir.
Ha escrit els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà.
La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista, fou estrenada el 1974, ha obtingut un èxit enorme i ha marcat una fita en la història del teatre català al Rosselló.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.