(València, 7 juny 1834 – Madrid, 30 octubre 1919)
Arxiver i erudit. Crític d’art. Visqué habitualment a Madrid, on fou director del Museo Histórico Nacional. Fou acadèmic de la història.
Vignau i Ballester, Vicent
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1834
Vich, Antoni -jesuïta, s. XIX-
(Palma de Mallorca, 1805 – 1834)
Llatinista i religiós jesuïta. Sobresortí pel seu coneixement del llatí, el grec i l’hebreu. Fou poeta en llatí.
És autor d’una Oratio de laudibus poeticis i d’una Oratio de doctrinae praestantia et fructibus.
Súria, Tomàs de
(València, 1761 – Mèxic ?, després 1834)
Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital.
El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka.
Treballà després novament a Mèxic, i quan morí Gil el succeí com a gravador major de la Casa de la Moneda (1798).
Sindicat Forà
(Mallorca, 1315 – 3 abril 1834)
Consell plenari dels consellers de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis i disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.
El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat.
Amb el temps patí diverses modificacions: tot i que els decrets de Nova Planta el volien abolir, és va mantenir perquè facilitava l’administració de l’illa; la Constitució de Cadis la va liquidar, però la restauració borbònica del 1823 la re-instaurà, finalment fou abolit totalment el 1834.
Renard de Saint-Maló, Joan Baptista
(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)
Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.
Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.
Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló (Perpinyà, 1784 – 1834) Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.
Ram, la -Baix Ebre-
Antic terme, esmentat encara el 1834.
Marcoval, Josep
(País Valencià, segle XVIII – Rossell, Baix Maestrat, 1834)
Guerriller carlí. Col·laborà amb el baró d’Herbers en l’aixecament carlí al País Valencià (1833).
Afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides valencianes, amb l’aprovació de Ramon Cabrera. Poc després fou pres i afusellat.
Ibarra i Manzoni, Aurelià
(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)
Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.
Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.
Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.
Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.
Grau i Andreu, Francesc
(Torrent de l’Horta, Horta, 1772 – València, 1834)
Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general.
Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L’expulsió d’Agar (Academia de San Fernando de Madrid).
Gisbert i Pérez, Antoni
(Alcoi, Alcoià, 19 desembre 1834 – París, França, 27 novembre 1901)
Pintor. Estudià a Madrid, on fou deixeble de F. Madrazo a l’Academia de San Fernando. El 1855 anà pensionat a Roma.
Pintà nombroses composicions de tema històric amb exaltació de l’esperit liberal: L’execució dels comuners de Castella (1860), El rei Amadeu davant el cadàver del general Prim. També féu els retrats de les figures més destacades del progressisme polític (Salustiano de Olózaga) i fou pintor de cambra d’Amadeu I.
Del 1869 al 1874 dirigí el Museu del Prado, però després s’instal·là a París, on pintà L’afusellament de Torrijos i dels seus companys (1888), considerada la seva millor obra.
Dades dels Països Catalans 