(València, 1759 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1825)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l’endemig fou pensionat a Madrid i a Roma.
El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l’Acadèmia artística d’aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l’ensenyament de pintura.
Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.
(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)
Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.
Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.
(València, 1825 – 1878)
Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.
Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.
Fou el pare de:
(València, 1765 – 25 gener 1825)
Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat.
En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813).
Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío… (1823).
(València, 1825 – 1895)
Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.
Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).
(València, 6 gener 1825 – 17 febrer 1896)
Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d’Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic.
El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878).
(Maó, Menorca, 6 abril 1825 – 8 desembre 1912)
Polític republicà. Fou diputat a corts i ministre de finances durant la primera República espanyola.
Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico.
(València, 1757 – 1825)
Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana.
Fou sots-director de la Caixa d’Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete.
El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, hi presentà diverses memòries.
Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813).
(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.
A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.
Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1825)
Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana.
Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d’altres escrits.
Dades dels Països Catalans 