Arxiu d'etiquetes: Europa

Raimundus Lullus Institut

(Friburg, Alemanya, 1957 – )

Centre d’investigació lul·liana. Erigit a la universitat de Friburg, sota la direcció de Friedrich Stegmüller. Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar una Manuale Lullianum, que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar -primer en col·laboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica-, les Raimundi Lulli Opera Latina, de les quals hi ha prevists quaranta volums.

Hom hi ha recollit igualment microfilms del manuscrits lul·lians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de Llull, així com dels lul·listes, els antilul·listes i els investigadors del lul·lisme.

Stegmüller el dirigí i l’animà fins el 1967. Des del 1968 el dirigí Helmut Roedlinger, ajudat fins el 1980 per Alois Madre i des del 1974 per Charles H. Lohr.

Fastenrath, Johannes

(Remscheid, Alemanya, 1839 – Colònia, Alemanya, 1908)

Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia.

En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.

Escriví obres en alemany, castellà, català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d’avui, 1890).

Dalloni, Marius-Gustave

(Marsella, França, 1880 – Alger, Algèria, 1959)

Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus, com Étude géologique des Pyrénées catalans (1930).

Dalechamps, Jacques

(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)

Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.

Casadesús

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.

Casa Nostra

(Winterthur, Alemanya, 1958 – )

Entitat catalana. Fundada per aplegar els residents catalans a Suïssa. Amb especial influència en la zona de parla alemanya.

Organitzà uns jocs florals a Zuric el 1966. Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí “Plançó”.

Calverley, Hugh

(Cheshire, Anglaterra, segle XIV – Anglaterra, segle XIV)

Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S’uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel.

Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó.

Es casà amb Constança d’Aragó, filla del magnat sicilià Bonifaci Frederic d’Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys.

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx

(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)

Polític soviètic.

L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.

Tornà a l’URSS el 1938.

Anna I Stuart

(Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)

Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde.

Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lluitaren junt amb l’arxiduc Carles d’Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V en la guerra de Successió.

Per la pau d’Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort (Cas dels Catalans), Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.

Vida Nova

(Montpeller, França, 1954 – 1978)

Revista cultural i de pensament polític. Publicada, trimestralment, per M. Guinart i dirigida per M. Roqueta.

Per bé que se subtitulà occitano-catalana, hi predominà la llengua catalana.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Batista i Roca, Trueta, Guiter, Tasis, Serra i Moret, Triadú, etc.

Cal destacar-ne les cròniques de les diverses regions dels Països Catalans.