(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o Vallàuria) Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o de Munt) Antiga església parroquial.
(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)
Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.
Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.
Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(ant: la Ribera) Barri, al sud del poble, a l’esquerra de la riera de Banyuls.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)
Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).
Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).
Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).
L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.
Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972) Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.
(Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Rosselló)
Torre de senyals de forma cilíndrica, situada al cim del pic de Tallaferro, a 656 m alt, sobre l’Albera marítima, al límit dels dos termes.
És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada.
Ha estat anomenada torre del Diable, lligada a una llegenda de bruixes.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1882 – )
Centre de biologia marina. Annex a la Facultat de Ciències de París. Fou fundat per Henri de Lacaze Duthiers. Les instal·lacions foren ampliades, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general.
A més de treballar-hi una seixantena de persones, cada any acull de 400 a 500 estudiosos d’universitats europees i nord-americanes. Aquest laboratori ha fet prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Illes Balears.
Publicà, a partir del 1950, la revista “Vie et Milieu” i, posteriorment, “Faune des Pyrénées-Orientales“, en fascicles. Posseeix la segona biblioteca de ciències naturals de l’estat francès.
El 1957, al Mas de la Serra, creà un centre d’ecologia terrestre, i ha constituït també la important reserva de la Maçana (9 ha), realitzacions dutes a terme pel professor F. Petit.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 6 setembre 1872 – Vernet, Conflent, 21 agost 1944)
Botànic i mestre. President de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, féu importants estudis sobre la flora de la Catalunya Nord.
Entre altres treballs publicà Les zones de vegetació al Canigó (1926), Observations sur la flore des Pyrénees Orientales (1932) i dos reculls de noms populars de plantes catalanes.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 5 novembre 1929 – París, França, 26 febrer 1988)
Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s’establí. Hi féu la primera exposició individual l’any 1958.
La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura.
Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.
Dades dels Països Catalans 