Arxiu d'etiquetes: 1730

Togores i d’Olesa, Francesc de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)

Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.

Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.

Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

Sánchez, Miquel

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)

Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.

Moles, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1730 – Madrid, 1805)

Eclesiàstic. És autor de gran nombre d’obres de caràcter religiós.

Minyana i Estela, Josep Manuel

1 Resposta

(València, 15 octubre 1671 – 27 juliol 1730)

Historiador i eclesiàstic. Era frare trinitari calçat. Estudià pintura a Nàpols i fou professor de llatí i retòrica, però la seva dedicació principal fou la d’historiador.

Continuà la Historia de España del pare Mariana, però en llatí. És autor també de De bello rustico valentino (1752), història de València durant la guerra de Successió, de tendència clarament filipista.

Mascarell i Rubí, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)

Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.

Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).

Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí  (València, 1661 – 1719)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.

Marín, Tomàs

Deixa un comentari

(Ènguera, Canal de Navarrés, 1673 – Siracusa, Sicília, 1730)

Prelat i frare dominicà. Prengué en religió el nom de Damià. Era doctor en teologia. Fou predicador del rei Carles III.

Havent passat a Itàlia, exercí diversos càrrecs importants. El 1723 fou nomenat bisbe de Siracusa. És autor d’una obra apologètica.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Fos, Joaquim Manuel

Deixa un comentari

(València, octubre 1730 – agost 1789)

Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.

Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.

Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.

Font, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit per l’emperador Carles III el 1730 a Francesc de Font, únic titular.

Emperador i Pichó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)

Poeta. Jesuïta (1745), arran de l’expulsió de l’orde (1767) s’exilià a Ferrara.

És autor de diverses composicions pseudo-poètiques (una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer) i d’un poema heroic (La Carleida), inèdit, en lloança de Carles III de Borbó per la pau de Versalles (1783) i la renúncia de Gibraltar.