(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, segle XV)
Escriptor. Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis (sic) dels escacs en nombre de cent, que no s’ha conservat.
J. Ventura i Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibres escapadís (1953).
(València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)
Prelat i frare mercedari. Era doctor en teologia. El 1394 fou nomenat bisbe d’Osca. Fou confessor de Martí I l’Humà, que li encarregà que vetllés pel petit Frederic de Luna, bastard del difunt Martí I el Jove.
El 1410 fou promogut bisbe de Sogorb i Albarrassí pel papa Benet XIII. En aquesta diòcesi celebrà un sínode, el 1417, i en publicà les constitucions.
(Sogorb, Alt Palància, 1554 – València, 7 febrer 1602)
Escriptor i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer.
És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.
(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)
Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.
(Aragó, segle XIII)
Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.
Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:
Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII) Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:
Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325) Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:
Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363) Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.
Ausiàs Izquierdo (València, segle XVI – després 1596) Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.
Josep Izquierdo (País Valencià, segle XVIII – 1804) Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.
Vicent Izquierdo (València, segle XVII – 1689) Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.
Vicent Izquierdo (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.
(l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Sogorb, Alt Palància, 1684)
Eclesiàstic. Escriví un Memorial de la orden de Montesa i una obra de moral.
(Sogorb, Alt Palància, 1645 – València, 1714)
Pintor. Conreà de preferència els temes religiosos.
Repartí els seus béns entre els necessitats.
(Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)
(o Jimeno) Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'”El Imparcial”, redactor de “La Revista de España” i col·laborador gairebé únic de “La Revista General de Estadística”.
Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95).
Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.
(València, 1643 – Sogorb, Alt Palància, 1707)
Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l’Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València.
Fou nomenat bisbe titular d’Heliòpolis i auxiliar de València (1686).
A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.
Dades dels Països Catalans 