Arxiu d'etiquetes: 1796

Terrats, Joan Francesc

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Sureda i Font, Joan Facund

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)

Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.

Soler i de Cornellà, Lleonard

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.

És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).

Scio Riaza, Felipe

(La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)

Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.

És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).

Rossell i Viciano, Manuel

(Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796)

Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid.

Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics.

Rais i Rei, Marià

(València, 1796 – País Valencià, després 1829)

Historiador i poeta dominicà.

És autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).

Mollà i Villanueva, Josep

(València, 1728 – 1796)

Frare agustí. Era doctor en teologia. Fou provincial d’Aragó i assumí diversos càrrecs d’importància.

És autor d’obres religioses i d’un recull de sermons.

Marc i Borràs, Vicent Josep

(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, 1796)

Poeta. Escriví La rani-ratiguerra (1790), Versos a los terremotos de Orán, Égloga a la muerte de la duquesa de Frías, la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia.

Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués (1791-95) les Trobes de Jaume Febrer.

Garcia, Josep

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)

Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.

Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.

Traçà també la catedral d’Eivissa.

Deville, Gabriel

(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.

Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.

El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.