(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Embassament de la capçalera del riu de la Sénia, situat a la Tinença de Benifassà. Fou començat el 1945, inaugurat el 1959 i ampliat a la dècada de 1970.
Regularitza el cabal del riu i permet d’ampliar els regadius, encara que, per l’escassa capacitat (8,7 milions de m3), no aconseguia de mantenir les aigües altes a l’estiu, raó per la qual ha estat ampliat a 12 milions de m3.
Pantà (1594) del riu Verd, situat a l’extrem sud-oriental del terme, a la foia de Castalla, entre les serres del Maigmó i de la Penya-roja.
Fou construït entre el 1579 i el 1594 per tal de regular les aigües destinades als regatges (és el més antic d’Europa).
La presa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m3. Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant.
Veure> Tavascan (poble, riu i pantà).
(Onda / Ribesalbes, Plana Baixa)
Embassament del Millars. En funcionament des del 1958.
Té una capacitat per a 52,3 milions de m3 i ha regularitzat considerablement el curs del riu. S’aprofita per als regatges destinats sobretot als tarongers.
Curs d’aigua de la comarca. També és anomenat riu de la Vila i d’Amadòrio. Neix als vessants de la serra d’Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa.
El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l’embassament de Sella d’Amadòrio.
Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca.
(cast: el Salto de Millares) Central hidroelèctrica, al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud.
Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA.
Pantà de la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància.
Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l’Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d’origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l’altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans.
A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d’on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters.
Zona d’aiguamolls, situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on es continua amb l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
(Beseit / Vall-de-roures, Matarranya)
Afluent esquerrà del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Beseit.
Després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és terminal entre els dos municipis, és embassat al pantà de la Pena.
Dades dels Països Catalans 