Arxiu d'etiquetes: pantans

Tous, pantà de

2 Respostes

(Millars, Canal de Navarrés / Tous, Ribera Alta)

Pantà al curs del Xúquer, situat prop de la confluència amb el riu Escalona. Tenia una capacitat prevista de 410 milions de m3. Serveix de contraenbassament al pantà d’Alarcón, i juntament amb els de Contreras i Forata havia d’evitar les oscil·lacions del cabal del riu.

La primera fase s’inaugurà el 1980, amb una capacitat de 51 hm3. En surt un canal que transvasa aigua al Túria (a Manises), per tal d’abastar València i regar unes 35.000 ha de la Ribera Alta.

Però a l’octubre de 1982 un aiguat en rebentà la presa i negà les dues riberes, fet que obligà a l’evacuació d’unes 100.000 persones. Se n’ha deturat la construcció de noves fases.

Ulldecona, pantà d’

1 Resposta

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Embassament de la capçalera del riu de la Sénia, situat a la Tinença de Benifassà. Fou començat el 1945, inaugurat el 1959 i ampliat a la dècada de 1970.

Regularitza el cabal del riu i permet d’ampliar els regadius, encara que, per l’escassa capacitat (8,7 milions de m3), no aconseguia de mantenir les aigües altes a l’estiu, raó per la qual ha estat ampliat a 12 milions de m3.

Tibi, pantà de

4 Respostes

(Tibi, Alcoià)

Pantà (1594) del riu Verd, situat a l’extrem sud-oriental del terme, a la foia de Castalla, entre les serres del Maigmó i de la Penya-roja.

Fou construït entre el 1579 i el 1594 per tal de regular les aigües destinades als regatges (és el més antic d’Europa).

La presa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m3. Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant.

Tabescan *

Deixa un comentari

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Veure> Tavascan  (poble, riu i pantà).

Sitjar, pantà del

1 Resposta

(Onda / Ribesalbes, Plana Baixa)

Embassament del Millars. En funcionament des del 1958.

Té una capacitat per a 52,3 milions de m3 i ha regularitzat considerablement el curs del riu. S’aprofita per als regatges destinats sobretot als tarongers.

Sella, riu de

8 Respostes

(Marina Baixa)

Curs d’aigua de la comarca. També és anomenat riu de la Vila i d’Amadòrio. Neix als vessants de la serra d’Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa.

El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l’embassament de Sella d’Amadòrio.

Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca.

Salt de Millars, el

Deixa un comentari

(Millars, Canal de Navarrés)

(cast: el Salto de Millares)  Central hidroelèctrica, al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud.

Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA.

Regajo, pantà d’El

1 Resposta

(Xèrica, Alt Palància)

Pantà de la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància.

Ransol

7 Respostes

(Canillo, Andorra)

Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l’Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.

El riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d’origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l’altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans.

A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d’on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters.

Prat, pantà del -Plana Alta-

Deixa un comentari

(Torreblanca, Plana Alta)

Zona d’aiguamolls, situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on es continua amb l’albufera d’Albalat dels Ànecs.