(Penàguila, Alcoià)
Antic llogaret, a un quilòmetre de la vila. Habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).
Actualment ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila.
(Castalla, Alcoià)
Veïnat, a l’oest de la ciutat i a l’esquerra del riu Verd.
Hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de Loreto, fundada el 1717.
(Castalla, Alcoià)
Altre nom amb què és conegut el caseriu de l’Alfàs de Castalla.
(Castalla / Ibi, Alcoià)
Zona de la foia de Castalla, entre els dos municipis, al centre de la vall, entre el riu Verd i el seu afluent, el barranc d’Ibi, és compresa dins els dos termes municipals, en cada un dels quals dóna nom a una partida rural:
l’Alfàs de Castalla (on es troba el caseriu del mateix nom, anomenat també els Alfassos, amb l’església de Sant Joan Baptista, fundada el 1734) i
l’Alfàs d’Ibi (que el 1842 comprenia 17 masies).
(Tibi, Alcoià)
Caseriu, situat al vessant oriental del Maigmó, prop de la carretera de Sant Vicent del Raspeig a Castalla.
(Alcoi, Alcoià, 1929 – )
Club de futbol, fundat en fusionar-se els clubs Racing i Llevant. A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials; formà part de la Federació Murciana de Futbol.
Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42. Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51.
(o riu Serpis) Riu (54 km), entre Alcoi (Alcoià) i Gandia (Safor). El més important dels situats entre el Xúquer i el Segura. Té la capçalera en els barrancs del Barxell i del Molinar, entre les serres de Mariola (nord) i d’Almudaina (sud).
El curs alt, que segueix la canal d’Alcoi i la plana de Cocentaina, rep per la dreta el riu de Seta. A l’estret de l’Orxa, el riu perfora la serralada Prebètica (serra de la Safor), enfondit de 200 a 300 m. El curs baix, que rep per l’esquerra el riu de Vernissa, va dipositant els al·luvions que constitueixen la plana de la Safor, extrem meridional de la Plana Litoral Valenciana.
Té un cabal notable però molt irregular, regulat en capçalera del pantà de Beniarrés. La vall ha estat l’únic camí possible entre les d’Alcoi i de Gandia, pel grau de la qual el riu desguassa al golf de València.
La sèquia reial d’Alcoi i dues de menors permeten el regatge de petits horts a l’Alcoià i al Comtat i de tarongerars a la Safor.
(Alcoià)
Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.
El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(País Valencià, segle XIX)
Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d’Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 