(Benidorm, Marina Baixa)
Caseria, situat entre la carretera de València a Alacant i la serra Gelada, a 1 km del mar.
(Benidorm, Marina Baixa)
Caseria, situat entre la carretera de València a Alacant i la serra Gelada, a 1 km del mar.
Masia i caseriu, situat a 1 km a l’oest de la vila.
(Benimantell, Marina Baixa)
Caseriu, separat per la serra d’Aitana de la resta del terme.
Es troba a la capçalera del barranc de l’Arc que s’uneix al riu de Sella sota la vila d’aquest nom.
(l’Alfàs del Pi / Benidorm, Marina Baixa)
Sector espadat de la costa, entre la punta de les Escaletes i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra Gelada.
Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació sud-oest – nord-est.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Platja, a la dreta de la desembocadura del riu de Sella.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Platja, al nord del terme, entre el barranc de les Torres i la cala d’Alcocó.
Altre nom del riu de Sella.
(o el Poblet de les Cases) Llogaret, situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’En Sarrià.
L’existència d’una font d’aigua minero-medicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari.
La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia.
(País Valencià, segle XX)
Títol senyorial, atorgat el 1920 al diputat a Corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball Josep Jorro i Miranda.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,43 km2, 62 m alt, 22.518 hab (2014)
Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme.
Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l’agricultura i la indústria conservera.
La vila, a partir del segle XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el segle XX, s’ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s’hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s’hi troba l’antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600.
El terme comprèn el llogaret d’Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l’antic castell de Bèrnia.
Enllaç web: Ajuntament