(Safor)
Sèquia de l’horta de Gandia, paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, Xeresa i Gandia.
Fou construïda el segle XII després de la conquesta catalana.
(Safor)
Sèquia de l’horta de Gandia, paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, Xeresa i Gandia.
Fou construïda el segle XII després de la conquesta catalana.
(Sagunt, Camp de Morvedre)
Partida, situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
Jaume I atorgà a Morvedre el 1260 de poder prendre aigua de la sèquia de Montcada mitjançant la sèquia de l’Arrif, per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València; aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del segle XX, hom hi conreà vinya.
L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la sèquia major de Morvedre.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, situada al nord del Grau de Castelló junt a la de Rafalafena, regada per la sèquia d’Antrilles.
(Massalavés, Ribera Alta)
Sèquia que pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal.
Nom antic de la sèquia reial del Xúquer.
(Alzira, Ribera Alta)
Partida, a l’esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d’arribar a la ciutat. És regada per la sèquia d’Almúnia.
Era un antic lloc, documentat el segle XIII.
(Sagunt, Camp de Morvedre)
Partida, a la dreta del Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la sèquia d’Almudàfer, paral·lela al riu.
(Oriola, Baix Segura)
Partida de l’horta, dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segura.
És regada per la sèquia d’Almoravit que s’inicia a la presa d’Almoradí.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 32,99 km2, 31 m alt, 25.566 hab (2014)
Situat a la riba esquerra del Millars, ocupa un territori completament pla, a 4 quilòmetres al sud de Castelló.
El regadiu, que comprèn el 85% del terme, aprofita aigua del Millars a través de la sèquia d’Almassora. La principal font d’ingressos del municipi la proporciona, peró, la indústria, principalment de materials de la construcció, la qual s’ha desenvolupat notablement els darrers anys i ha provocat un fort creixement de la població.
Actualment el municipi és pràcticament un barri de Castelló. Pel centre de la vila passava el ferrocarril de via estreta, avui desaparegut, de Castelló a Onda, conegut popularment per la Panderola.
Dins el terme es troba, al barri marítim de la Torre d’Almassora, l’ermita i el caseriu de Sant Antoni i el santuari de Santa Quitèria.
Enllaç web: Ajuntament