Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Abella (varis)

Bertran d’Abella  (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Francesc d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.

Joan d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.

Joaquim Abella  (Catalunya, segle XIX)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Lluís d’Abella  (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.

Pere Abella  (Catalunya, ? – ? )  Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.

Ramon d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.

Yáñez, Josep Maria

(Tarragona, segle XIX)

Escultor. Fou professor de l’Escola de Dibuix tarragonina.

Obrà, a la seu de Tarragona, el mausoleu de l’arquebisbe Costa i Borràs.

Xacó, Pau

(Barcelona, segle XIX)

Escultor. Fou molt conegut per les seves imatges religioses, dins una línia tradicional.

Féu també figures per a pessebres.

Voltes, Felip

(Catalunya, segle XVI)

Escultor renaixentista. Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús, dins la tradició ghibertiana.

Vilar (varis)

Bernat Vilar  (Barcelona, segle XVII – 1693/94)  Escultor. És autor de l’excel·lent columna salomònica de la creu que s’alça al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’obra fou enllestida el 1691.

Joan Vilar  (Catalunya, segle XV)  Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste.

Tomàs Vilar  (Vic, Osona, segle XVII)  Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647).

Vidal i Ventosa, Joan

(Barcelona, 1880 – 1966)

Pintor i escultor. Pertanyia al grup dels “Quatre Gats”. Fou bon tècnic del pirogravat.

Després fou tècnic i fotògraf adjunt als museus de Barcelona.

Torras i Morató, Jacint

(Manresa, Bages, segle XIX)

Escultor. S’inspirà en temes religiosos. Obtingué diversos premis.

Treballà també com a ceramista.

Soler i Forcada, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Escultor. Fou premiat a les Exposicions de Belles Arts barcelonines de 1891, 1894 i 1896.

Soler, Bartomeu

(Tarragona, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Escultor. El 1618-25 esculpí en marbre blanc el retaule major de la seu de Perpinyà, obra notable que representa escenes bíbliques.

Serra, Pere (varis)

Pere Serra  (Catalunya, segle XIV)  Jurisconsult. Fou nomenat jutge de la batllia de Girona el 1339. Escriví alguns articles sobre els costums d’aquesta ciutat.

Pere Serra  (Catalunya, segle XVIII – 1796)  Escultor. És autor del grup escultòric de la fornícula de Santa Maria de Cervelló, a la basílica de la Mercè de Barcelona.