Arxiu d'etiquetes: 1882

Torres i Robert, Guillem

(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)

Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.

Fou el pare de:

  • Miquel Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1797 – 1885)  Artista. Fou escultor i pintor de l’ajuntament de Palma i de la catedral. Té obres notables a Palma i a Artà. Fou tinent de director de l’Escola de Dibuix, director de la sala d’arquitectura i acadèmic de Belles Arts.
  • Salvador Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1799 – 1882)  Pintor. Es dedicà a la pintura religiosa i d’història. Passà alguns anys a Madrid, d’on retornà el 1839. Fou acadèmic i professor de Belles Arts.

Santamaria i Martínez, Emigdi August

(Elx, Baix Vinalopó, 1829 – Vallecas, Madrid, 1882)

Polític i escriptor. Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant (on fundà amb Pere Carratalà, la revista literària “El Duende”, 1858). Republicà, fou alcalde d’Elx (1865) i patí un llarg empresonament. Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre.

Fou autor de la memòria Elche y la tempestad (1853), del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz (1850, en col·laboració amb Francesc Antoni Botella), així com de diversos poemes i fulls solts polítics.

Rúbio i Rosell, Rafael

(València, 1882 – 1941)

Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.

Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.

Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986)  Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.

Reinés i Ferrer, Joan

(Alcúdia, Mallorca, 15 juliol 1801 – 9 octubre 1882)

(o Reynés)  Metge i escriptor. Publicà diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia.

Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).

Llopis i Sánchez, Isaias

(Dolores, Baix Segura, 1812 – País Valencià, 1882)

Gravador. En la seva joventut es dedicà a la pintura.

Excel·lí gravant retrats de personalitats polítiques importants de la seva època.

Laboratori Aragó

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1882 – )

Centre de biologia marina. Annex a la Facultat de Ciències de París. Fou fundat per Henri de Lacaze Duthiers. Les instal·lacions foren ampliades, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general.

A més de treballar-hi una seixantena de persones, cada any acull de 400 a 500 estudiosos d’universitats europees i nord-americanes. Aquest laboratori ha fet prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Illes Balears.

Publicà, a partir del 1950, la revista “Vie et Milieu” i, posteriorment, “Faune des Pyrénées-Orientales“, en fascicles. Posseeix la segona biblioteca de ciències naturals de l’estat francès.

El 1957, al Mas de la Serra, creà un centre d’ecologia terrestre, i ha constituït també la important reserva de la Maçana (9 ha), realitzacions dutes a terme pel professor F. Petit.

Huracán, El

(Palma de Mallorca, 23 juliol 1881 – 16 desembre 1882)

Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d’arribar als obrers.

Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit, després d’haver editat 68 números.

Huguet i Segarra, Gaietà

(Castelló de la Plana, 19 abril 1882 – 11 novembre 1959)

Polític. Fill de Gaietà Huguet i Breva. Estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París.

Fundà, a Castelló, la Joventut Nacionalista (1909) i Esquerra Republicana del País Valencià. A partir del 1935, per mitjà de l’entitat cultural Proa, promogué la cultura catalana al País Valencià.

El 1936 passà a Esquerra Valenciana i hagué d’exiliar-se després de la guerra civil, fins al 1953.

Renovà la Fundació Gaietà Huguet, fundada pel seu pare.

Gómez i Garcia, Carmel

(Oriola, Baix Segura, 1845 – Madrid, 1882)

Escriptor. Abandonà estudis sacerdotals. Féu la carrera de dret a Madrid, on s’establí com a funcionari del ministeri d’Hisenda. Havia estat secretari d’Eleuteri Maisonnave.

És autor dels reculls poètics Dulces melodías (1867) i Mis ocios (1882) i d’algunes comèdies i sarsueles, algunes d’elles escrites en col·laboració.

Genovès i Olmos, Eduard

(Xàbia, Marina Alta, 16 maig 1882 – Burjassot, Horta, 12 febrer 1922)

Escriptor i eclesiàstic. Conreà la poesia (fou premiat amb la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat) i el teatre (Embajada de moros y cristianos, 1915).

Confeccionà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins al 1910 (1911-14).