(Santanyí, Mallorca, 27 març 1941 – )
Escriptora. Autora d’una obra realista que inclou les novel·les 39 a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967), La santa (1980), Gelat de maduixa (1984), entre d’altres.
També ha publicat el recull de cartes Primera comunió (1980), el recull de narracions Banc de fusta (1968) i Material de fulletó (1971), i diverses obres de literatura infantil, com L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998).
(València, 8 octubre 1941 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966. Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca.
Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta. Posteriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art -sèrie Portes (1968)-. Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color.
Després de dos anys de residència a Nova York (1979-80) es refermà en aquest camí, bé que cercant d’integrar entonacions càlides diverses.
(Sueca, Ribera Baixa, 14 octubre 1873 – Madrid, 8 març 1941)
Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L’any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars.
També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, 12 març 1885 – 31 desembre 1941)
Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Madrid (1907).
Publicà diversos estudis sobre història del País Valencià: Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia (1941), La villa de Callosa de Ensarriá (1960) i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).
(València, 1882 – 1941)
Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.
Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.
Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986) Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.
(València, 14 juny 1874 – 1941)
Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l’església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador.
Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València.
Fou el pare de Josep Renau i Berenguer.
(Menorca, 1941 – )
Diari en castellà. Creat com a òrgan del Movimiento i traspassat el 1951 a una empresa privada i, després, passà a l’Editorial Menorca.
Fou dirigit per Mateu Seguí i Mercadal. Esporàdicament publica articles en català.
(Perpinyà, 11 agost 1941 – )
Polític. Estudià dret a París, dret penal a Alger i dret públic a Montpeller. Ha estat professor de dret a Nantes i a Perpinyà. Començà la carrera política a París, dins de moviments cristians d’avantguarda.
Retornat a Perpinyà l’any 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. Juntament amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació (CREA) (1970), embrió de l’Esquerra Catalana dels Treballadors (1972), de la qual ha estat el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà.
Candidat a diputat diverses vegades pel seu partit, ha participat en iniciatives de promoció catalana: Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirienne Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem de Cabestany, Escola Popular Catalana, La Bressola, etc.
Ha publicat nombrosos articles a “La Falç”. Reinald Dedies li ha musicat algunes poesies de combat. Fou secretari de la Unió per una Regió Catalana i directiu del Col·legi d’Advocats de Perpinyà.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 31 octubre 1941 – )
Polític i empresari. Alcalde d’Eivissa per designació (1970-71), senador d’Alianza Popular per Eivissa (1977-82) i diputat per les Illes Balears (1982-85). Fou vicepresident d’AP i membre del comitè executiu nacional del Partit Popular.
Comissari a la CE d’Afers Empresarials (1986-88), de Relacions Nord-Sud (1988-92), de Transports i Energia (1993) i d’Afers Exteriors del Parlament Europeu (1994-96), el 1996 va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers al govern de J.M. Aznar.
(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)
Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.
Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).
Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.
Dades dels Països Catalans 