Arxiu d'etiquetes: bisbat Girona

Rard, Onofre *

Deixa un comentari

Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).

Gomar * -eclesiàstics-

Deixa un comentari

Veure> Gotmar (bisbe de Vic, segle IX) o Veure> Gotmar (cronista i bisbe de Girona, segle X).

Biclarense, el *

Deixa un comentari

Altre nom amb que també és conegut Joan de Bíclarum  (bisbe de Girona, vers 590-621).

Pont -varis bio-

1 Resposta

Antoni Josep Pont  (Catalunya, segle XIX – 1907)  Gramàtic. El 1906 intervingué al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona.

Dionís Pont  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Publicà un poema dedicat a cantar la victòria de Lepant sobre els turcs, poc després d’haver-se produït aquella, el 1571.

Gaietà Pont  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Pintor. Fou deixeble i ajudant de Pere Pau Muntanya. El 1835 era professor subaltern de l’Escola de Nobles Arts.

Joan B. Pont  (València, segle XIX – segle XX)  Escriptor. Era redactor d'”El Mercantil Valenciano”. És autor del recull Antiguallas (1903) i d’algunes obres teatrals.

Miquel Pont  (Catalunya, segle XVII)  Prelat. Fou bisbe de Girona. Actuà a les Corts Catalanes convocades al seu temps.

Miquel Pont  (Manacor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1755)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí. Hom conserva d’ell l’Epifania i La Circumcisió (parròquia de Sant Llorenç des Cardassar) i altres obres a esglésies, museus i col·leccions de Palma, Manacor i sa Pobla.

Palafolls, Ramon de -bisbe Girona-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Prelat. Fou bisbe de Girona. El 1217 rebé, com a donació del germà Guillem de Palafolls, la possessió de Lloret.

Nonnit -bisbe Girona, s. VII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VII)

Bisbe de Girona (vers 621-vers 633). Successor de Joan de Bíclarum. El 633 assistí al concili IV de Toledo.

Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort.

Mas i Oliver, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1860 – Girona, 1920)

Prelat. S’ordenà en 1884. Excel·lí com a predicador. En 1909 fou canonge del capítol de Barcelona. Fou promogut a bisbe de Girona en 1915.

Llompart i Jaume, Gabriel

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)

Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.

Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).

Guifre -bisbe Girona, s. XII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l’assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

Gisbert -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Gisbert  (Catalunya, segle XV)  Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.

Esteve Gisbert  (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716)  Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.

Gregori Gisbert  (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837)  Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.

Jaume Gisbert  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).

Llorenç Gisbert  (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.

Miquel Joan Gisbert  (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604)  Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.

Pere Gisbert  (Catalunya, 1215 – 1294)  Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.