Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).
Arxiu d'etiquetes: bisbat Girona
Gomar * -eclesiàstics-
Veure> Gotmar (bisbe de Vic, segle IX) o Veure> Gotmar (cronista i bisbe de Girona, segle X).
Biclarense, el *
Altre nom amb que també és conegut Joan de Bíclarum (bisbe de Girona, vers 590-621).
Pont -varis bio-
Antoni Josep Pont (Catalunya, segle XIX – 1907) Gramàtic. El 1906 intervingué al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona.
Dionís Pont (Illes Balears, segle XVI) Escriptor. Publicà un poema dedicat a cantar la victòria de Lepant sobre els turcs, poc després d’haver-se produït aquella, el 1571.
Gaietà Pont (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Pintor. Fou deixeble i ajudant de Pere Pau Muntanya. El 1835 era professor subaltern de l’Escola de Nobles Arts.
Joan B. Pont (València, segle XIX – segle XX) Escriptor. Era redactor d'”El Mercantil Valenciano”. És autor del recull Antiguallas (1903) i d’algunes obres teatrals.
Miquel Pont (Catalunya, segle XVII) Prelat. Fou bisbe de Girona. Actuà a les Corts Catalanes convocades al seu temps.
Miquel Pont (Manacor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1755) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí. Hom conserva d’ell l’Epifania i La Circumcisió (parròquia de Sant Llorenç des Cardassar) i altres obres a esglésies, museus i col·leccions de Palma, Manacor i sa Pobla.
Palafolls, Ramon de -bisbe Girona-
(Catalunya, segle XIII)
Prelat. Fou bisbe de Girona. El 1217 rebé, com a donació del germà Guillem de Palafolls, la possessió de Lloret.
Nonnit -bisbe Girona, s. VII-
(Catalunya, segle VII)
Bisbe de Girona (vers 621-vers 633). Successor de Joan de Bíclarum. El 633 assistí al concili IV de Toledo.
Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort.
Mas i Oliver, Francesc de Paula
(Mataró, Maresme, 1860 – Girona, 1920)
Prelat. S’ordenà en 1884. Excel·lí com a predicador. En 1909 fou canonge del capítol de Barcelona. Fou promogut a bisbe de Girona en 1915.
Llompart i Jaume, Gabriel
(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)
Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.
Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).
Guifre -bisbe Girona, s. XII-
(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)
Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l’assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.
Gisbert -varis bio-
Berenguer Gisbert (Catalunya, segle XV) Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.
Esteve Gisbert (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.
Gregori Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.
Jaume Gisbert (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).
Llorenç Gisbert (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.
Miquel Joan Gisbert (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604) Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.
Pere Gisbert (Catalunya, 1215 – 1294) Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.