Arxiu d'etiquetes: bisbat Girona

Guifre

(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l’assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

Gisbert (varis)

Berenguer Gisbert  (Catalunya, segle XV)  Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.

Gregori Gisbert  (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837)  Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.

Miquel Joan Gisbert  (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604)  Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.

Pere Gisbert  (Catalunya, 1215 – 1294)  Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.

Espés, Joan d’ (varis)

Joan d’Espés  (Lleida, segle XV – València, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).

Joan d’Espés  (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503)  Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.

Joan d’Espés  (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.

Cruïlles, Gilabert de (varis)

Gilabert (I) de Cruïlles  (Catalunya, segle XI – 1035)  Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.

Gilabert (II) de Cruïlles  (Catalunya, segle XII)  Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.

Gilabert (III) de Cruïlles  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.

Gilabert de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335)  Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.

Gilabert de Cruïlles  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau, un dels reialistes més destacats.

Creixell (varis)

Arnau de Creixell  (Empordà, segle XII – segle XIII)  Prelat. Pertanyia a la famosa família empordanesa d’aquest cognom. Fou bisbe de Girona de 1199 a 1214.

Dalmau de Creixell  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya. Fou un dels assistents al jurament d’homenatge prestat al monarca per Sanç de Mallorca, el 1312.

Dalmau de Creixell  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331).

Guillem de Creixell  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Sembla que era vassall i col·laborador de Ponç de Bas o de Cervera, el cunyat de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Continuà actuant amb els Bas després del 1154, data de la mort de Ponç.

Guillem de Creixell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Fou, amb el seu germà Dalmau, un dels testimonis del testament d’Alfons I (1194). Acompanyà sovint el rei Pere I el Catòlic, i també Jaume I els primers anys del seu regnat. El 1210, regnant encara Pere, es destacà com un dels comandants de la presa de Villafeliche, als atacs de la frontera del Baix Aragó.

Jaume de Creixell  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya l’afavorí amb una petita donació.

Copons i de Copons (germans)

Agustí de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737)  Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.

Pere de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753)  Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.

Cartañà i Inglès, Josep

(Vilaverd, Conca de Barberà, 13 setembre 1875 – Girona, 1 agost 1963)

Bisbe de Girona (1933-63). Prestà singular atenció a la restauració d’esglésies i d’establiments religiosos d’interès artístic.

Cabanelles, Guillem de

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Bisbe de Girona (1227-45). Participà en l’expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment.

Boïl, Guillem Ramon

(València, segle XV – Girona, 1532)

Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona.

El 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.

Bernat Umbert

(Catalunya, segle XI – Girona, 1111)

Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d’Umbert de Sesagudes.

Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).