Girona (Gironès)

Municipi i capital comarcal: 39,12 km2, 70 m alt, 98.255 h (2016)

Al sector nord-est del país. Seu de bisbat.

GEOGRAFIA FÍSICA I ECONÒMICA: La ciutat s’estén sobre la vall del Ter, prop de la confluència amb els seus afluents Onyar, Galligants i Güell (la ciutat dels quatre rius), en el pas que el riu forma entre la zona muntanyosa de les Guilleries, a ponent, i la serra de les Gavarres, a llevant. El teme municipal, de petita extensió, format per materials d’al·luvió a la part plana i un sector més muntanyós (al voltant de 400 m) a la zona de contacte amb les Gavarres, està en bona part urbanitzat per la conurbació ciutadana i els barris perifèrics (Santa Eugènia de Ter, Palau-sacosta o Montilivi). Malgrat no tenir una gran tradició industrial, s’hi troben algunes empreses importants en el ram alimentari (farineres, derivats del cafè, embotits), químiques (àcid tàrtric, sabons, etc), ciment, mobles, carrosseries, etc. Hi té un gran pes la funció de centre mercantil i comercial, ja que el seu mercat potencial abasta les comarques de l’entorn i es beneficia de la proximitat de la Costa Brava. Cal destacar, però, la creixent activitat turística que -malgrat no tenir una infraestructura hotelera important- es beneficia d’un gran nombre de visitants atrets pel magnífic patrimoni monumental i per l’oferta cultural, lúdica i gastronòmica.

URBANISME I MONUMENTS.- La ciutat té com a eix principal el curs de l’Onyar, que la divideix en dos sectors: el nucli antic i la ciutat moderna. El primer -que s’articula al voltant d’un costerut turó que havia estat murallat- és presidit per la fàbrica de la catedral, que integra estils diversos. Al veí Palau Diocesà hi ha el Museu d’Art de Girona, amb col·leccions importants d’art romànic i gòtic. Altres edificis d’interès de la ciutat antiga són la Pia Almoina (s XV), l’església de Sant Feliu (gòtica i barroca, amb notables sarcòfags paleocristians), els anomenats banys àrabs, d’època romànica, la capella romànica de Sant Nicolau, l’antic monestir de Sant Pere de Galligants, romànic, que allotja l’interessant Museu Arqueològic, o els antics convents de Sant Domènec i dels jesuïtes, que, XVII) i la frondosa vall de Sant Daniel.

HISTÒRIA.- L’origen de la ciutat és una fortificació romana al camí de la Gàl·lia a les terres orientals de la Península, a la vora de la Via Augusta. Tingué la categoria de municipium, i des de la fi del s IV esdevingué seu episcopal d’importància, que ha perdurat al llarg del temps. Després d’una curta època de domini musulmà, l’any 885 s’incorporà a l’imperi carolingi dins l’àmbit de la Marca Hispànica i esdevingué centre d’un important comtat, que el 878 es fusionà amb el de Barcelona, dins el procés de formació política de Catalunya. Les activitats agrícoles, potenciades pel rec Monar, i les dels gremis menestrals i els mercaders donaran impuls a la vida econòmica de la ciutat medieval, que tingué, a més, Taula de Canvi i l’Estudi General. Però la posició estratègica de Girona tingué de nou efectes desastrosos en tots els conflictes bèl·lics franco-espanyols, des de la Guerra dels Segadors fins a la de Successió (setge de 1712) i també a la Guerra Gran (1795). Aquesta situació representà una veritable tragèdia en la Guerra del Francès, quan la resistència a ultrança dels setges de 1808 i 1809 -d’on prové el mite de la immortal Girona reduí la població a la meitat (de 8.000 a 4.000 hab) i causà greus danys a la ciutat. La revolució industrial del s XIX hi incidí només moderadament, igual com les lluites polítiques i socials de l’època. En el camp cultural i de la Renaixença es destacà l’escola d’historiadors gironins. Superada la cruel Guerra Civil 1936-39, la ciutat ha tingut un notable creixement demogràfic i econòmic, modernament molt afavorit pel desenvolupament del turisme i la recuperació de la Universitat.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesTurismeCambra de Comerç

98 pensaments sobre “Girona (Gironès)

  1. Retroenllaç: Ensesa i Pujadas, Josep | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Enric de Narbona | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Bertrana i Comte, Prudenci | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Eiximenis, Francesc | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Eix Transversal | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Eimeric, Nicolau | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Duran (varis) | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Dorca i Parra, Francesc Xavier | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Domeny | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Domenge, Guillem | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Diari de Girona | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Despuig, Lluís | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Desmonells, Jaume | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Desclapers, Gabriel | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Delclaux i Is, Carles | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Delàs i de Gelpí, Ferran de | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Decaen, comte de | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Dalmau i Pla, Laureà | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Cruïlles, Jofre Gilabert de | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Cruïlles, Galceran de (varis) | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Creació, Tapís de la | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Costa i Horts, Narcís | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Cors (varis) | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Corominas i Geli, Joaquim | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Corominas i Cornell, Eusebi | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Copons, Hug de (varis) | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Comte, Pere | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Colomer i Pous, Eusebi | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Colomer i Mestres, Pere Nolasc | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Coll i Vehí, Josep | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Civil i Castellví, Francesc | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Centristes de Catalunya-UCD | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Centre Bonastruc Ça Porta | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Cella i de Tafurer, Joan | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: CEHS | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Català i Calzada, Manuel | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Castellví i Pallarès, Francesc | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Castellvell, Ramon de | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Castanyer i Figueres, Maria | Dades de Catalunya

  42. Retroenllaç: Casero i Madrid, Just Manuel | Dades de Catalunya

  43. Retroenllaç: Casanoves, Pere Nolasc | Dades de Catalunya

  44. Retroenllaç: Casanova, Josep | Dades de Catalunya

  45. Retroenllaç: Cartañà i Inglès, Josep | Dades de Catalunya

  46. Retroenllaç: Cartellà de Malla i de Sebastida, Francesc de | Dades de Catalunya

  47. Retroenllaç: Carrer del Manresà, el | Dades de Catalunya

  48. Retroenllaç: Carrer de Mata, el | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s