(Catalunya)
Demarcació de l’Església catòlica sota la jurisdicció del bisbe amb seu episcopal en la ciutat de Girona. Pertany a la província eclesiàstica Tarraconense, sota la dependència del metropolità de Tarragona.
Els primers indicis del cristianisme a la Gerunda romana són dels segles III i IV, com ho constaten el martiri de sant Feliu sota la persecució de Dioclecià, els sepulcres paleocristians conservats a l’església de Sant Feliu de Girona i la tradició de sant Narcís. Tanmateix, la primera notícia documental del bisbat és del segle V, i el primer bisbe conegut, Frontinià (516-517). La tradició dels bisbes de Girona, continuada permanentment, només es va interrompre sota la invasió dels àrabs (713-738).
El territori diocesà limita amb els de Perpinyà-Elna, Urgell, Vic i Barcelona, i comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries, amb algunes modificacions introduïdes el 1957. Empúries també fou bisbat (documentat des del segle VI, però desaparegué amb la invasió àrab del 713). També a Besalú es constituí un bisbat -per interessos polítics del comte Bernat Tallaferro-, però de vida efímera (1017-20).
La diòcesi de Girona se subdivideix en 24 arxiprestats que enclouen 387 parròquies, i s’organitza en quatre zones pastorals: Girona, Empordà, la costa i l’interior. A la ciutat té la cúria de govern i justícia i diverses delegacions i secretariats de servei pastoral.
El bisbe Lorenzana (1775-96) hi impulsà la vida acadèmica i creà la biblioteca; avui hi radiquen institucions docents i culturals. L’Arxiu Diocesà, que custodia una valuosa documentació, ha estat reorganitzat i ordenat des de 1980. També es creà un Museu Diocesà.
La catedral de Girona, dedicada a santa Maria, fou començada al segle XVI. En l’aspecte monumental, cal destacar-ne la col·legiata de Sant Feliu i els monestirs de Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, dins la ciutat, i les esglésies foranes de Besalú, Santa Maria de Lledó, Santa Maria de Vilabertran, Sant Pere de Rodes, Sant Feliu de Guíxols, Sant Miquel de Fluvià, Castelló d’Empúries, Palera, Peralada, etc.
Enllaç: Bisbat de Girona
Retroenllaç: Anglesola, Berenguer d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alsina i Hurtós, Joan | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Almoina, Pia | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Aiguaviva, Alemany d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Taverner i de Rubí, Miquel Joan de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sant Pol de la Bisbal | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sant Pere Cercada, monestir de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sant Esteve de Mar | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Reixac i Carbó, Baldiri | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ramon Borrell I de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ramon Berenguer I de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ramírez de Arellano, Juan Agapito | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Porcallà i Diomer, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pont (varis) | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ponç III d’Empúries | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ponç II d’Empúries | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Peratallada, Guillem de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pau, Bernat de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Palafolls, Ramon de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Oms i d’Oms, Gaspar d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Oliva i Soler, Pau | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Oliba I de Cerdanya-Besalú | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nonnit | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ninot i Verdera, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Narcís | Dades de Catalunya