Veure> bisbat de Vic.
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Nebot del bisbe Jordi d’Ornós. En cessar a la diòcesi de Vic el successor d’aquell, Jaume de Cardona i de Gandia, Nicolau governà interinament la seu vigatana.
(Tarragona, segle XVII – Vic, Osona, 1684)
Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682.
Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.
Altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred.
(Normandia, França, segle XIV – Lleida, 1403)
Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d’Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).
(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)
Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.
Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).
Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.
Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.
Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV) Canonge de Vic.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)
Eclesiàstic i frare dominicà. Fou provincial d’Aragó del seu orde.
El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.
Jaume de Copons i de Tamarit (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Lleida, 1680) Prelat. Fou ardiaca d’Urgell. Nomenat President de la Generalitat (1662). El 1665 rebé el nomenament de bisbe de Vic. El 1674 passà a regir la diòcesi de Lleida.
Salvador de Copons i de Tamarit (Catalunya, segle XVII – 1757) Frare benedictí. Es distingí per la seva cultura. Fou abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Secretari seu fou el monjo i escriptor Melcior de Bru-Descatllar.
(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)
Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.
Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XI) Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XI – segle XII) Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I el premià amb donacions.
Pere de Castellvell (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l’infant Alfons a l’expedició per reduir Sardenya a l’obediència del rei Jaume II.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 