País Valencià, el

País de l’Europa mediterrània: 23.253,3 km2, 4.939.550 hab (2015). Correspon a l’antic Regne de València, format per 21 comarques de llengua catalana i 11 de llengua castellana, amb capital a València. Des del punt de vista de l’administració de l’estat espanyol, es dividit en les províncies de Castelló, València i Alacant.

GEOGRAFIA FÍSICA.- El relleu de la regió és caracteritza per l’enorme varietat dels elements que en conformen el paisatge. La zona litoral és formada per una sèrie de planes constituïdes per dipòsits al·luvials que s’obren finalment a mar en extenses platges: les dunes poden arribar a obstruir o dificultar el desguàs al mar de les aigües continentals, i això contribueix a la formació d’albuferes. La zona interior, en canvi, de caràcter clarament muntanyós, és formada, a l’oest i al nord-oest, per relleus del Sistema Ibèric, mentre que cap al sud trobem les serres orientals de les serralades Subbètiques.

La xarxa fluvial es caracteritza per un règim de forts estiatges, que contrasta amb les catastròfiques crescudes i riuades estacionals. Els rius més importants són el Túria, el Xúquer i el Millars. El clima, de tipus mediterrani, acusa fortes secades al llarg de l’estiu. Les precipitacions oscil·len normalment entre 400 i 500 mm anuals.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- La gran expansió econòmica dels anys 1960 hi va implicar una forta atracció demogràfica, que parcialment quedà atenuada a partir de la dècada següent. Tanmateix, des del 1970 el ritme de creixement s’hi ha mantingut a un nivell notablement alt. Aquest fet, però, oculta un fort desequilibri entre les zones densament poblades de la plana litoral i les zones muntanyoses semi-despoblades. Així mateix, el creixement vegetatiu de la regió, no és pas exempt de notables diferències a nivell provincial.

Entre 1986 i 1989, hi hagué un creixement del PIB del 5,4%, cosa que col·loca aquest territori en el tercer lloc del rànquing estatal, només superat per les Illes Balears i les Canàries. Aquesta expansió deriva de la seva posició central en el principal eix de desenvolupament econòmic de l’estat: l’anomenat arc mediterrani.

L’economia valenciana es fonamenta essencialment en una agricultura comercial d’exportació (cítrics), la diversificació de la indústria lleugera, una gran indústria de base i una activitat turística en forta expansió. El sector dedicat a l’agricultura dóna feina a l’11% de la població activa i es basa en la producció de fruites i hortalisses, que es beneficien d’una horta molt rica, especialment a la zona litoral, i amb una llarga tradició.

El sector industrial (34% de la població activa) ha experimentat un fort creixement amb la indústria petroleoquímica (Castelló de la Plana) i l’automobilística (Almussafes). Finalment, el sector terciari és el més vigorós (55%), amb un fort desenvolupament a la costa sud, especialment a la regió d’Alacant, al voltant del nucli de Benidorm.

HISTÒRIA.- De l’època neolítica data l’existència de societats de caçadors i recol·lectors, dels quals tenim constància gràcies a tot de manifestacions d’art rupestre, localitzades especialment a les serres que s’estenen entre Morella i el Maestrat fins a Alcoi. L’any 219 aC els exèrcits cartaginesos van travessar aquesta regió durant la segona guerra púnica i destruïren la ciutat de Sagunt, aliada de Roma; tot i amb això, el país va ésser totalment romanitzat i el conjunt dels seus territoris passaren naturalment a l’administració romana de la província Tarraconense.

Després del període visigòtic, al segle VIII, els musulmans es van establir en aquestes terres, que, amb la seva presència i l’aportació de la seva cultura, van experimentar una forta puixança econòmica (obres de regadiu, introducció de nous conreus, com el taronger). Al segle XI es va crear el regne de taifa de València, que va ésser feu del Cid, i, finalment, el país fou conquerit per Jaume I de Catalunya (1233-40).

La inclusió del Regne de València dins la confederació catalano-aragonesa va portar una nova època de prosperitat alterada per les guerres de les Germanies (1519-23), l’expulsió dels moriscs (1609), el bandolerisme i les pestes del segle XVII i la segona Germania (1693). Tots els drets forals de València foren derogats per Felip V de Borbó, per haver mantingut fidelitat a l’arxiduc Carles d’Àustria, com ho foren també el conjunt dels altres membres de la corona catalano-aragonesa, el qual anul·là els drets i privilegis valencians amb el decret de Nova Planta (1707).

Al segle XIX, havent sofert els efectes de la guerra del Francès, València va ésser el punt per on el rei Ferran VII de Borbó tornà a Espanya i on signà el decret del 4 de maig de 1814, pel qual s’anul·lava l’obra de les Corts de Cadis. Més endavant és va produir l’enfrontament entre la zona costanera, liberal, i les zones de muntanya, que es mantingueren en una línia de fidelitat a la causa carlina (especialment el Maestrat, controlat pel general Cabrera).

La revolució del 1868 va atreure una gran part de la població cap a la causa republicana, però la curta durada de l’experiència cantonalista (1873) va tornar a inclinar el panorama polític a favor de la monarquia; així, el general Martínez Campos es va rebel·lar a Sagunt contra la Primera República (1874) i proclamà Alfons XII de Borbó, el qual, al seu torn, va desembarcar a València.

Amb la fi del segle XIX, el valencianisme ressorgí, en gran part en la mateixa línia de la Renaixença a Catalunya i les Balears (Lo Rat Penat); així mateix, aparegué un republicanisme de tendència populista, encapçalat especialment per Vicent Blasco i Ibáñez. Paral·lelament, el proletariat es va afiliar a l’anarquisme, sobretot a les ciutats de València i Alcoi.

Durant la guerra civil (1936-39), València va prendre partit per la causa republicana i el país va viure un important procés de col·lectivitzacions agràries. El triomf del bàndol franquista va significar una forta sotragada per al valencianisme polític.

Al llarg dels anys 1960-70, va viure un fort impuls econòmic, gràcies al turisme, al desenvolupament de la indústria tradicional i també per l’exportació d’una grandíssima part de la producció agrària. En l’etapa posterior, ja amb la democràcia, la manca d’acord entre els partits valencians va comportar l’endarreriment en l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Finalment, el 1982, l’històric Regne de València passà a prendre el nom de Comunitat Valenciana.

7 pensaments sobre “País Valencià, el

  1. Retroenllaç: Rafal, Jaume de | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Rabassa, Guillem | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Rabassa, Guillem | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Rabassa, Giner | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Puigverd (varis/es) | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Pardo de la Casta | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Països Catalans, els | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s