Comarca de Catalunya: 1.245,20 km², 156.572 hab (2017), densitat: 125,74 h/km², capital: Vic

Consta de 50 municipis: Alpens – Balenyà – el Brull – Calldetenes – Centelles – Espinelves – l’Esquirol – Folgueroles – Gurb – Lluçà – Malla – Manlleu – les Masies de Roda – les Masies de Voltregà – Montesquiu – Muntanyola – Olost – Orís – Oristà – Perafita – Prats de Lluçanès – Roda de Ter – Rupit i Pruit – Sant Agustí de Lluçanès – Sant Bartomeu del Grau – Sant Boi de Lluçanès – Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Julià de Vilatorta – Sant Martí d’Albars – Sant Martí de Centelles – Sant Pere de Torelló – Sant Quirze de Besora – Sant Sadurní d’Osormort – Sant Vicenç de Torelló – Santa Cecília de Voltregà – Santa Eugènia de Berga – Santa Eulàlia de Riuprimer – Santa Maria de Besora – Seva – Sobremunt – Sora – Taradell – Tavérnoles – Tavertet – Tona – Torelló – Vic – Vidrà – Viladrau – Vilanova de Sau

Situada a l’extrem nord-est de la Depressió Central, al curs mitjà del Ter, entre el Pre-pirineu i la Serralada Pre-litoral i enclavada entre el Ripollès i la Garrotxa (nord), el Berguedà i el Bages (oest), la Selva (est), i el Vallès Oriental (sud).

GEOGRAFIA FÍSICA – És divideix en quatre sectors, molt heterogenis, clarament diferenciats: 1) La plana de Vic, extensa conca d’erosió excavada en les margues grises blavoses de l’eocè, que constitueix el centre neuràlgic de la comarca, i que s’estén de nord a sud, al llarg de 30 km, i assoleix una amplària mitjana de 10 km i una altitud oscil·lant entre 400 i 500 m. 2) El Lluçanès, altiplà format en els materials de gres i argilosos, que limita la comarca pel sector occidental i que s’enlaira fins a assolir els 800-900 m alt. 3) El Collsacabra, que forma els primers contraforts de la Serralada Transversal i que constitueix una plataforma estructural enlairada entre 900 i 1.300 m alt. 4) El vessant occidental de les Guilleries, massís paleozoic coronat per extenses superfícies d’erosió que s’eleva fins a 1.000-1.200 m alt, i en el qual s’ha encaixat profundament la xarxa hidrogràfica. El clima és mediterrani continental, extrem i relativament humit, amb unes temperatures mitjanes anuals que oscil·len entre 10 i 13ºC. Existeix una forta amplitud tèrmica anual com a conseqüència de les elevades temperatures estiuenques, especialment pronunciades al fons de la plana de Vic a causa d’un fenomen de reescalfament (26ºC de mitjana estival) i a les baixes temperatures hivernals (inferiors a 4ºC de mitjana els mesos de desembre i gener); el veritable hivern climàtic (menys de 6ºC de mitjana mensual) es prolonga durant tres o quatre mesos cada any i és especialment pronunciat al fons de la plana. Però la característica climàtica més acusada de la comarca és la inversió tèrmica que es dóna els dies encalmats d’hivern, que causa la majoria de les boires que es formen a la plana. Les precipitacions són abundants, encara que presenten una forta disminució en sentit nord-sud; mentre a la muntanya s’assoleixen de 800 a 1.000 mm anuals, amb màxims a la tardor o a la fi de l’estiu, a la plana no passen de 600 a 700 mm, amb màxims a la primavera. La vegetació natural ha estat molt atacada per l’home, que ha transformat molts dels boscos originaris per tal d’obtenir camps de conreu; l’arbre predominant al fons de la conca és el roure martinenc, acompanyat, a vegades, del pi silvestre, mentre que als vessants elevats, no sotmesos al fenomen de la inversió tèrmica, es dóna preferentment el bosc d’alzines. Hidrogràficament, la comarca pertany a tres conques diferents: el principal col·lector és el riu Ter, que corre en direcció nord-sud, fins prop de Manlleu, on pren la direcció oest-est, i drena els sectors septentrional i oriental del territori; el sector nord-occidental dóna part de les seves aigües al Llobregat, a través de la riera Gavarresa (ja que l’altiplà del Lluçanès constitueix la divisòria d’aigües entre les dues conques), i el sector sud-occidental pertany a la conca del Congost, riu que neix precisament en aquesta zona.

POBLACIÓ I ECONOMIA – El poblament és molt antic, com demostra l’existència de nombroses restes prehistòriques, i a més ha estat continuat al llarg dels segles; el poblament dispers centrat entorn de les masies hi ha tingut sempre una gran importància a causa de l’interès per l’agricultura. Els nuclis agrupats actuals, molts dels quals existien de manera incipient ja en altres èpoques, començaren a crèixer a l’edat mitjana en proliferar les activitats artesanals. La població, que havia perdut part dels seus efectius durant la segona meitat del s XIX, ha crescut de manera lenta però continuada durant el s XX. En aquest increment, però, el paper de cadascun dels sectors de la comarca ha estat molt diferent: mentre que les àrees muntanyenques han registrat un fort despoblament, el fons de la plana de Vic ha crescut de manera sensible a causa de la immigració intercomarcal i de gent procedent del sud d’Espanya. L’agricultura ha estat tradicionalment l’activitat econòmica bàsica, centrada entorn de la masia, que era la unitat d’explotació; la terra generalment no era conreada pel mateix propietari, sinó que aquest la cedia a un arrendatari o a un masover. Actualment, el sector primari a Osona se centra en la ramaderia, que se serveix de l’agricultura com a auxiliar, la qual cosa explica el predomini dels conreus farratgers i de cereals de funció ramadera. En ramaderia destaca sobretot l’explotació del bestiar porcí i també del boví, tant per a la producció de llet com per a la de carn. La indústria és el sector econòmic més important; té els seus orígens en les activitats artesanals medievals, que servien per equilibrar les deficiències en els treballs agrícoles de l’hivern; la seva formulació moderna data del s XIX, quan es produí l’emigració industrial cap al riu Ter cercant la força hidràulica que facilità la mecanització; amb l’arribada de l’energia elèctrica es féu possible la seva extensió per sectors allunyats del riu. Les indústries més destacades són la tèxtil, de gran tradició a la comarca tot i la forta crisi que va afectar especialment les colònies, la metal·lúrgica, la de la fusta, l’alimentària i la de la pell. Vic és el nucli més important de la comarca, i concentra el 24% de la població; el segueixen les poblacions de Manlleu i Torelló. La xarxa de comunicacions s’articula a l’entorn de l’eix Congost-Gurri-Ter, que ve definit pel ferrocarril i per la carretera Barcelona-Puigcerdà, principal via que travessa la plana de Vic; el 1995 va ser inaugurat el tram de l’eix transversal que uneix Vic amb Girona.

HISTÒRIA – La ciutat d’Ausa (Vic) fou cap de la tribu ibèrica dels ausetans i posteriorment municipi romà. Des del s VI és centre d’una dilatada diòcesi religiosa (bisbat d’Osona). Conquerit el territori als àrabs, al s VIII es creà el comtat d’Osona, que al segle següent s’integrà en el de Barcelona-Girona-Osona, patrimoni del casal de Barcelona. Els límits actuals són fruit de la divisió territorial de la Generalitat del 1936, amb la incorporació, el 1990, dels municipis de la vall de Bisaura (Montesquiu, Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora).

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Viquipèdia – Turisme