(Vall d’Aran / Pallars Sobirà / Pallars Jussà / Noguera)
Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre.
Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest – sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera.
Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més de 50 km del seu curs són dins la zona axial.
La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual.
Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de Collegats, Terradets i Camarasa), i conques i grans meandres on predominen les roques blanes i argiloses (conca de Tremp i vall d’Àger).
Té règim nival de transició a la vall alta, on presenta un màxim pel juny, un mínim tardoral i un estiatge fort pel gener, i règim pluvionival a la resta del curs, caracteritzat per l’existència d’un màxim pel maig i una revinguda tardoral forta com a conseqüència de les pluges equinoccials. La irregularitat interanual és escassa, i el cabal, fort: 31,64 m3/segon de cabal absolut i 20,65 l/seg/km2 de cabal relatiu a Sossis.
La seva xarxa d’afluents és molt densa: rep per la dreta els rius de la Bonaigua, Baiasca i Flamicell, i, per l’esquerra, l’Unarre, la Noguera de Cardós, l’Enseu, el de Rams i el d’Abella.
Fou un dels primers rius de l’estat espanyol utilitzats per a l’obtenció d’energia elèctrica; les primeres centrals es construïren entre els anys 1914 i 1920, i han arribat a ser-hi instal·lats 237.000 kW.
El seu interès deriva, més que del seu cabal, de la importància dels saltants. Entre els embassaments, destaquen el de Talarn o de Sant Antoni, el de Terradets i el de Camarasa. Les seves aigües són aprofitades també per al regadiu, especialment a la conca de Tremp.
La seva vall constitueix una important via de comunicacions cap a la Vall d’Aran a través del port de la Bonaigua.
Retroenllaç: Altars, serra d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alt Àneu (Pallars Sobirà) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alós d’Àneu | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Airoto | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Aidí | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Agulló -Noguera- | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Àger, vescomtat d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Àger, vall d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Àger (Noguera) | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Tremp, pantà de * | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Talarn, pantà de * | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Susterris | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Soler, el -Pallars Sobirà- | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sant Poní | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sant Mamet, serra de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sant Just | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Rodés | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Riucós, barranc de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ribera de Montardit | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pujal, el | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Portaran, castell de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pont de Claverol, el | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pirineus, els | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Perves | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pernui | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Peracalç | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Peira Roja, refugi de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Noguereta, Era | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nogueres, zona de les | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Morreres | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Moredo, vall de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Montoliu, cometa de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Montardit | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mola de Baro | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mill, tuc d’Et | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mas de Solduga, el | Dades de Catalunya