Noguera Pallaresa, la

(Vall d’Aran / Pallars Sobirà / Pallars Jussà / Noguera)

Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre.

Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest – sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera.

Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més de 50 km del seu curs són dins la zona axial.

La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual.

Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de Collegats, Terradets i Camarasa), i conques i grans meandres on predominen les roques blanes i argiloses (conca de Tremp i vall d’Àger).

Té règim nival de transició a la vall alta, on presenta un màxim pel juny, un mínim tardoral i un estiatge fort pel gener, i règim pluvionival a la resta del curs, caracteritzat per l’existència d’un màxim pel maig i una revinguda tardoral forta com a conseqüència de les pluges equinoccials. La irregularitat interanual és escassa, i el cabal, fort: 31,64 m3/segon de cabal absolut i 20,65 l/seg/km2 de cabal relatiu a Sossis.

La seva xarxa d’afluents és molt densa: rep per la dreta els rius de la Bonaigua, Baiasca i Flamicell, i, per l’esquerra, l’Unarre, la Noguera de Cardós, l’Enseu, el de Rams i el d’Abella.

Fou un dels primers rius de l’estat espanyol utilitzats per a l’obtenció d’energia elèctrica; les primeres centrals es construïren entre els anys 1914 i 1920, i han arribat a ser-hi instal·lats 237.000 kW.

El seu interès deriva, més que del seu cabal, de la importància dels saltants. Entre els embassaments, destaquen el de Talarn o de Sant Antoni, el de Terradets i el de Camarasa. Les seves aigües són aprofitades també per al regadiu, especialment a la conca de Tremp.

La seva vall constitueix una important via de comunicacions cap a la Vall d’Aran a través del port de la Bonaigua.

225 pensaments sobre “Noguera Pallaresa, la

  1. Retroenllaç: Montardit | Dades dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Mont-roig -Noguera- | Dades dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Mola de Baro | Dades dels Països Catalans

  4. Retroenllaç: Mill, tuc d’Et | Dades dels Països Catalans

  5. Retroenllaç: Masos de Baiarri, els | Dades dels Països Catalans

  6. Retroenllaç: Mas de Solduga, el | Dades dels Països Catalans

  7. Retroenllaç: Malmercat | Dades dels Països Catalans

  8. Retroenllaç: Mainera, serra de | Dades dels Països Catalans

  9. Retroenllaç: Maçana, la -Noguera- | Dades dels Països Catalans

  10. Retroenllaç: Llort, castell de | Dades dels Països Catalans

  11. Retroenllaç: Lleràs, pui de | Dades dels Països Catalans

  12. Retroenllaç: Llavorsí (Pallars Sobirà) | Dades dels Països Catalans

  13. Retroenllaç: Lladorre (Pallars Sobirà) | Dades dels Països Catalans

  14. Retroenllaç: Llacs, pic dels | Dades dels Països Catalans

  15. Retroenllaç: Isavarre | Dades dels Països Catalans

  16. Retroenllaç: Infern, barranc de l’ -Pallars Jussà- | Dades dels Països Catalans

  17. Retroenllaç: Hortoneda de la Conca | Dades dels Països Catalans

  18. Retroenllaç: Hidroelèctrica de Catalunya SA | Dades dels Països Catalans

  19. Retroenllaç: Guingueta, la | Dades dels Països Catalans

  20. Retroenllaç: Guingueta d’Àneu, la (Pallars Sobirà) | Dades dels Països Catalans

  21. Retroenllaç: Gramuntill | Dades dels Països Catalans

  22. Retroenllaç: Gireta, coma | Dades dels Països Catalans

  23. Retroenllaç: Gilarén | Dades dels Països Catalans

  24. Retroenllaç: Gil -Pallars Sobirà- | Dades dels Països Catalans

  25. Retroenllaç: Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) | Dades dels Països Catalans

Els comentaris estan tancats.