(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)
Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.
La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.
Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Fou un dels primers personatges d’aquest llinatge. Poblador (1260) de l’alqueria de Vilella (Cullera).
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIII) Mercader. Fou membre del Consell de Cent (1266).
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. En 1374 fou nomenat per aquest veguer d’Atenes.
(Catalunya, segle XIX – les Escaldes, Andorra, 1857)
Navilier. Fou home d’iniciatives importants en el seu ram.
Fundà el “Lloyd Català”, entitat dedicada a les assegurances marítimes.
(Catalunya-Aragó, segle XV – segle XVI)
Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Lluís de Santàngel.
(Barcelona, segle XV)
Mercader. Gràcies a la seva donació, fou fundat el famós monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al terme de Badalona, fins fa poc abandonat i destruït en gran part.
(Barcelona, segle XV)
Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona.
Fou iniciada per Joan de Llobera.
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
(Barcelona, segle XI)
(llat: Quadragesima Intrante) Jueu. Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092.
Era casat amb una dama de nom Narbona.
(Girona, segle XVII – Leucata, Llenguadoc, 1637)
Mercader. Era clavari del banc municipal. Figurà com a alferes a la companyia de la ciutat mobilitzada per participar a la campanya del Rosselló.
Durant el setge de Leucata (1637) salvà la bandera de la ciutat de caure en mans enemigues. Morí en aquella acció de guerra.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Antoni Ferrer (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823) Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 