Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Besora (varis)

Gilabert de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí l’Humà i de la reina Maria de Luna.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451)  Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni Olzina.

Ramon de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.

Roger de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.

Bes, Arnau de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.

Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.

Batlle, Arnau

(Peralada, Alt Empordà, segle XIII)

Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà.

El 1285 fou empresonat per Pere II el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna.

Bardaixí, Antoni de

(Ribagorça, segle XIV – Catalunya, després 1434)

Algutzir i conseller reial. Iniciador de la línia dels senyors d’Albesa (Noguera).

Defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell. La seva successió passà als Torquemada.

Arinyó, Gaspar d’

(Aragó, segle XV)

(o Gaspar de Ariño)  Secretari i conseller de Joan II i Ferran II.

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú (1464) que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II.

Dos anys més tard fou enviat d’ambaixador extraordinari a Itàlia.

Àger, Ramon Berenguer d’

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial.

Per l’agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d’Urgell contra els interessos de l’hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament del castell de Balaguer sota la condició de que Ramon Berenguer d’Àger el governés.

Participà a la campanya de Mallorca amb 25 cavallers propis, un cop acabada, fou el designat per a repartir les terres i el botí, a ell li correspongueren 341 cavalleries i la meitat dels drets sobre dos molins.

El 1236 fou un dels testimonis de la pau de Tàrrega entre Jaume I i Ponç I d’Urgell. el 1238 seguí al rei a la conquesta de València, on es distingí al setge de la capital i fou un dels signants dels convenis de capitulació de la ciutat. el rei li concedí algunes cases, així com el castell i la vila de Vilafamés, la senyoria de la vall de Veo i algunes terres a Xàtiva.

El 1243 fou un dels marmessors del comte Ponç I d’Urgell. El 1250 assistí a les Corts generals d’Alcanyís, on fou designat àrbitre per resoldre les qüestions sorgides entre el rei Jaume I i el primogènit reial Alfons.

Vilanova, Vidal de

(Catalunya, segle XIV – vers 1353)

Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l’orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

El desembre de 1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l’orde de Montesa, permís que el 8 de juny de 1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers.

Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l’empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos.

Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d’Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.

Després, l’any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).

Vallseca, Guillem de

(Barcelona, segle XIV – després 1412)

Doctor en lleis. Fou conseller en cap de Barcelona (1387, 1390, 1399 i 1405).

El seu prestigi el féu assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, de Joan I, a la mort del qual fou processat, i de Martí l’Humà, que el rehabilità. Durant l’Interregne (1410-12) assessorà al Parlament català i es mostrà partidari de la causa de Jaume d’Urgell.

Són importants les seves obres jurídiques: Glossa als Usatges i Pastillae super Constitutionibus Cataloniae.

Torrelles i de Blanes, Pere de

(Catalunya, s XIV – l’Alguer, Sardenya, 1410)

Lloctinent de Sardenya. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Ramon. Senyor de Castellet (Penedès).

Ocupà els càrrecs de conseller de Martí l’Humà i de cap de l’expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona.

Nomenat també capità general de l’armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany.

Martí l’Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove.

Morí de pesta.

Torre, Abraham de la

(Figueres, Alt Empordà, segle XIII)

Distingit hebreu. Formava part del consell de l’infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-.

Actuà especialment quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília.