(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble i conseller de la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.
Súria, Miró de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: consellers/es
Ribelles (varis/es)
Amorós de Ribelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Arnau de Ribelles (Urgell, segle XII) Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.
Berenguer Arnau de Ribelles (Urgell, segle XIII) Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.
Bernat Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XIII) Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.
Margarida de Ribelles (Catalunya, segle XV – després 1458) Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.
Ponts, Guillem de (varis)
Guillem de Ponts (Urgell, segle XII) Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI d’Urgell.
Guillem de Ponts (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials.
Oms i de Mura, Berenguer III d’
(Rosselló, segle XIV – 1388)
Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer (II) d’Oms. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya.
En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d’Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d’or, i el 1385 la baronia de Montesquiu.
La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset, i foren pares de Berenguer IV d’Oms i de Saga.
Mosset, Ademar (IV) de
(Rosselló, segle XIV)
Noble. Tingué una gran influència en la cort de Jaume III de Mallorca. Fou lloctinent reial a Cerdanya i rebé les senyories de Montesquiu, la Roca, el Voló i Mosset (1330); posteriorment, Jaume III el nomenà majordom seu, però, acusat d’ésser partidari de Pere III el Cerimoniós, el féu empresonar.
Alliberat el 1344, esdevingué un fervent partidari del partit del Cerimoniós, el qual el recompensà fent-lo del seu consell reial, i després el designà governador de Vilafranca de Conflent.
Moles, Aníbal
(Catalunya ?, segle XVI)
Jurista i conseller de Felip II de Catalunya. És autor de diverses obres sobre dret successori.
Mercader i Escolano, Lluís
(Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 – Bunyol, Foia de Bunyol, 9 juny 1516)
Eclesiàstic i conseller reial. Doctor en dret per Salamanca, el 1468 es féu cartoixà a Valldecrist, en la qual exercí de mestre de novicis i procurador. Fou visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes.
Ambaixador prop d’Alexandre VI per encàrrec de Ferran II el Catòlic, el qual el nomenà (1504) conseller i confessor seu. Nomenat prior d’Escaladei, no hi residí mai a causa de les constants missions reials, i això motivà la censura del capítol general de l’orde.
Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de Tortosa (1513-16) i inquisidor general d’Aragó i de Navarra (1513-16).
Marcús (varis)
Marcús (Barcelona ?, segle X) Ciutadà. Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona (985) i fou dut a Còrdova. El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat. Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins.
Pere Marcús (Barcelona, segle XII) Ciutadà honrat, de la família de Bernat. El 1157 i 1160 tingué també entrada al consell comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Ramon Marcús (Barcelona, segle XII) Ciutadà honrat. Tingué contacte amb el consell de govern de Ramon Berenguer IV almenys el 1144.
Manresa, Ferrer de (varis)
Ferrer de Manresa (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).
Ferrer de Manresa (Barcelona, segle XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).
Llull i Marquet, Joan
(Barcelona, segle XV – després 1466)
Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442.
Foren fills seus Pere Llull i Grau i:
Joana Llull i Savall (Barcelona, segle XV) Fou muller de Pere Llull i Tàrrega, al qual no li donà fills.
Romeu Joan Llull i Savall (Barcelona, segle XV – 1484) (o Joan Romeu) Posseïdor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l’havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de:
Romeu Joan Llull i Llull (Barcelona, segle XV – 1520) Per una herència també es cognomenà Llull i Miralles. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 