Arxiu d'etiquetes: Sardenya

Muntanyans, Joan de

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1410)

Cavaller. Serví a Sardenya, on s’hi distingí a les ordres de Pere de Torrelles.

Morí en acció de guerra, quan tornava d’una cavalcada per territori enemic.

Montsorís, Arnau de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just, el 1323-24.

Expulsats de l’illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres.

Mandas, ducat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )

Títol de Campidano, concedit el 1614 a l’illa (fou el primer ducat d’aquest regne), sobre el lloc de Mandas, a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea, òlim Lladró de Vilanova i de Mendoza, primer marquès de Terranova i baró de Castalla i de Mandas. Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova.

Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, ducs de Béjar, als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa.

Làcon, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )

(italià: Laconi) Títol senyorial, atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702.

A mitjan segle XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova.

El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri.

Joiosa Guarda, baronia de la

(Sardenya, Itàlia, segle XV – )

Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume Aragall, vicari de Sardenya (1477).

Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura.

Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de

(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.

Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI)  Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.

Gilabert, Ponç de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. A la darreria de l’any 1409 dirigí una petita expedició a Sardenya, destinada a reforçar-hi les tropes que manava l’expert Pere de Torrelles i de Blanes. Fou un bon auxiliar d’aquest.

Estruc, Joan

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.

Erill i de Sena, Antoni (I) d’

(Sardenya, Itàlia, segle XV – Càller, Itàlia, després 1484)

Senyor d’Erill. Germà consanguini i hereu de la baronia d’Anglesola de Francesc (III) Carròs d’Erill. Reclamà la baronia d’Erill (1481), adjudicada primer a la seva cosina germana Joana d’Erill i de Montcada, la vall de Boí (aquesta li fou restituïda el 1484), la d’Anglesola, i d’ésser cap del llinatge (1477).

Morí després d’una agitada vida de discòrdies amb el jutge d’Arborea i els oficials reials de Sardenya. En 1470 fou un dels personatges que caigueren presoners del rebel Lleonard d’Alagó. Recuperà la llibertat arran d’una concòrdia aconseguida pels representants del rei Joan II el Sense Fe.

Fou fill seu Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig (Ribagorça, segle XV – s XVI)  Baró d’Orcau. Com a hereu d’Arnau d’Orcau, aconseguí (1505) que li fos adjudicada la baronia d’Orcau i la restitució (contra els Bellera) d’alguns llocs de la baronia (1523). Fou el pare de Joan d’Erill i de Requesens.

Doria, Mateu

(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1358)

Comte de Montlleó. Amb els seus sis germans es rebel·là contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya (1347).

Perdonat (1354), no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans (1355). Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebel·là novament.