Arxiu d'etiquetes: arquebisbat Barcelona

Vic i de Vallterra, Guillem Ramon de

(València, segle XV – Veroli, Itàlia, 27 juliol 1525)

Bisbe i cardenal. Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador a Roma. El 1518 rebé en comanda el bisbat de Cefalú (Sicília), que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual ell succeí com a residencial el 1521.

Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I de Catalunya recomanant-li ambaixadors i clergues. Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura dels amics de l’emperador, cosa que li valgué atacs dels opositors.

Gairebé no hi ha cap rastre d’actuació a Barcelona, excepte una disposició sobre la procedència dels canonges per ordre d’antiguitat. Fou enterrat a l’església de Santa Creu de Jerusalem.

Sichar, Pablo de *

Veure> Pau de Sitjar i Ruata  (bisbe de Barcelona, 1808-31).

Quirze

(Catalunya, segle VII)

Bisbe de Barcelona. El 656 manà alçar un cenobi al santuari de Santa Eulàlia.

Pretextat

(Catalunya, segle IV)

Bisbe de Barcelona. El 342 assistí al concili de Sàrdica.

Palou, Berenguer de -bisbe Barcelona, 1200-06-

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1206)

Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona a la mort de Ramon de Castellvell (1200) i fou succeït (1206) per Pere de Sirac. El seu nebot homònim, seria també bisbe de Barcelona (1212-41) i personatge molt famós.

Guillem Albert

(Catalunya, segle VII – Barcelona, 663)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Assistí al concili de Toledo, on atacà l’arrianisme.

Prengué grans mesures per moralitzar la vida a la seva diòcesi.

Guillem (varis)

Guillem  (Catalunya, segle III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.

Guillem  (Catalunya, segle V – Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.

Guillem  (Catalunya, segle X)  Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.

Guillem  (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.

Gualba, Guerau de

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.

Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.

Desvilar (varis)

Arnau Desvilar  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

Jaume Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).

Pere Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).

Ponç Desvilar  (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.

Climent i Avinent, Josep

(Castelló de la Plana, 11 març 1706 – 25 novembre 1781)

Eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a València i fou catedràtic de filosofia a la Universitat.

L’any 1748 fou nomenat canonge, i el 1766 fou elegit bisbe de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1775. Reconstruí el palau episcopal i creà deu escoles gratuïtes.

Designat bisbe de Màlaga (1775), declinà el càrrec per motius de salut i es retirà a Castelló de la Plana.

Sobresortí per la seva actitud hostil als jesuïtes, i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Instrucciones pastorales i Sermones panegíricos (edició pòstuma, 1800).