Arxiu d'etiquetes: arquebisbat Barcelona

Bernat Pelegrí

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 1300)

Prelat. Fou consagrat bisbe de Barcelona el 1288, com a successor de Guerau de Gualba. Hi hagué oposicions no reeixides a la seva elecció.

El 1298 foren començades les obres de la nova seu de Barcelona.

El succeí Ponç de Gualba, nebot del seu antecessor.

Bernat de Berga

(Catalunya, segle XII)

Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III.

Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.

Berga, Bernat de

(Berga ?, Berguedà, segle XII – Barcelona ?, 1188)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja.

El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I el Cast amb la princesa Sança.

Fou succeït pel bisbe Ramon.

Arnau Ermengol

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1142)

Prelat. Era canonge de la seu de Barcelona.

En fou nomenat bisbe en 1137, com a successor de sant Ermengol, després d’un intent del capítol d’oferir la mitra a Ramir el Monjo, el qual rebutjà la proposta.

Arnau Ermengol morí quan projectava un viatge a Terra Santa. Fou succeït pel bisbe Pere.

Vives

(Catalunya, segle X – Barcelona, 995)

Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere.

L’any 985 pogué escapar de la ciutat a l’ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns.

Dos anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992.

Fou succeït per Aeci.

No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d’aquest prelat.

Valladares y Mejía, Gavino de

(Aracena, Huelva, Andalusia, 25 octubre 1725 – Barcelona, 13 febrer 1794)

Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promovent campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mensa episcopal.

És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).

Umbert de Cervelló

(Catalunya, segle XI – Barcelona, 1086)

Bisbe de Barcelona (1069-86). Era fill d’Hug de Cervelló i d’Eliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida.

Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana.

Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu (1063). Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or. L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona (Sabadell).

Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’Auloron, en el qual es dictaren cànons contra la simonia que imperava al país.

Torroja, Guillem de

(Solsona, Solsonès, segle XII – Tarragona, 1174)

Eclesiàstic i polític.

Bisbe de Barcelona (1144), cooperà en les empreses militars de Ramon Berenguer IV, especialment en els setges de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), on es beneficià de donacions.

Com a jurista intervingué (1151) en el plet sorgit entre la família Bordet i l’arquebisbe de Tarragona i en el litigi plantejat per l’arquebisbe Bernat Tort a causa de l’emplaçament de les obres del monestir de Santes Creus (1160).

A la mort de Ramon Berenguer IV fou nomenat tutor d’Alfons I. El 1171 succeí Hug de Cervelló com a titular de l’arquebisbat de Tarragona.

Era germà d’Arnau de Torroja  (Catalunya ?, segle XII)  Mestre del Temple. Figura important al regnat d’Alfons I el Cast. El 1173, assistí a Saragossa, al casament d’Alfons I amb Sança. El 1179 fou un dels negociadors del tractat de Cazola, convingut amb Castella.

Torrelles i Marquet (germans)

Els germans Arnau, Blanca, Guillem, Humbert i Ramon (I) eren fills d’Arnau (II) de Torrelles i de Constança Marquet.

Arnau de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – Mallorca, abans 1374)  Iniciador de la línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d’Antoni i de Joan de Torrelles i Marc.

Blanca de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges.

Guillem de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d’Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79).

Humbert de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué Humbert de Fenollar.

Ramon (I) de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – després 1408)  Era senyor de Rubí i fou l’iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes.

Teuderic

(Catalunya, segle IX – segle X)

Bisbe de Barcelona. Nomenat almenys des del 904, any en què consagrà l’església de Sant Esteve de Parets. Dos anys després, segons sembla, reuní un concili a la seva diòcesi.

Figurà com a assistent a la consagració del bisbe Guiu o Gigó de Girona (906) i al concili de Fontcuberta (911).

Ha estat creença estesa que la seva governació s’estengué encara per un període de vint o vint-i-cinc anys.