Arxiu d'etiquetes: farmacèutics/ques

Bolòs

(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )

Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.

El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772)  Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.

Blàvia i Codolosa, Francesc

(Lleida, 1853 – 1934)

Farmacèutic i botànic. Director de l’estació enològica de Seta (Llenguadoc).

Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).

Benessat i Folch, Francesc de Paula

(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)

Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.

Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.

Belilla, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)

Farmacèutic. Veritable descobridor de l’elaboració de la magnèsia abans que l’anglès Black.

Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.

Bassagaña i Bonhome, Pere

(Sant Pau de Seguries, Ripollès, 30 novembre 1816 – Barcelona, 25 febrer 1894)

Farmacèutic i catedràtic. És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya (1859).

Arola i Domènech, Francesc d’Assís

(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)

Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).

S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.

Ametller i Mestre, Joan

Veure> Joan Ameller i Mestre (farmacèutic).

Acadèmia de Farmàcia de Barcelona

(Barcelona, 14 gener 1944 – )

(RAFC)  Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”.

Té la seu als locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu.

L’any 1992 canvià el nom pel d’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Enllaç web: Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Ventalló i Llobateras, Domènec

(Catalunya, 1805 – 1878)

Farmacèutic. S’especialitzà en estudis agronòmics. Publicà diversos opuscles sobre aquests temes.

També és autor dels assaigs El perfeccionamiento político de las naciones y en especial de España (1869) i La ciencia y la fe (1872).

Subirana i Vila, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 1808 – Centelles, Osona, 1870)

Escriptor i farmacèutic.

Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època (Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc) i col·laborà a “La Corona de Aragón” (1854).

És autor de l’estudi Somatén. Reflexió sobre aqueixa paraula catalana i d’unes prevencions contra el còlera, també en català.