(Vila d’Eivissa, Eivissa, 14 agost 1841 – Santiago de Cuba, Cuba, 1 juliol 1898)
Militar. És distingí a la lluita colonialista per mantenir el domini espanyol sobre Cuba. Morí en combat.
Vara del Rey i Rubio, Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vila d’Eivissa (nascuts a)
Torres i Tur, Elies
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )
Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).
Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.
Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).
Salazar i Andreu, Pere Fèlix de
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1664 – Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor. Fill del governador del castell d’Eivissa. Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà. Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial.
Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V de Borbó (1702) i una Vida y muerte del Il… R. Llull (1702).
Roman i Ferrer, Carles
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)
Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).
Roman i Calbet, Joan
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 16 febrer 1849 – Madrid, 4 gener 1910)
Arqueòleg. S’inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del segle XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903.
Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906).
Fou el pare de Carles Roman i Ferrer.
Riquer i Arabí, Antoni
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)
Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.
Riambau, Joan
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)
Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).
És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.
Riambau, Francesc
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)
Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo.
Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez. El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari.
L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites.
Ramon i Torres, Joan
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 21 maig 1956 – )
Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa.
Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell.
Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995).
Quintana i Ramon, Marià de
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
Dades dels Països Catalans 