(Palma de Mallorca, 28 octubre 1910 – 25 desembre 1997)

Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942).

Autor del pla de reforma i d’ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S’ha dedicat a l’urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d’altres sobre urbanisme- i a l’art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969).

L’any 1986 publicà les seves Memòries d’un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l’orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme en reconeixement a la seva tasca.

(l’Escala, Alt Empordà, 1822 – Girona, 4 gener 1890)

Arquitecte. Fou el primer urbanista de la ciutat de Girona i l’innovador de l’arquitectura gironina de mitjan segle XIX. Elaborà el primer projecte per a l’eixample de la ciutat, on obrí diversos carrers i la plaça de Sant Agustí, i realitzà els eixamples de diversos municipis, com ara Palamós, Lloret de Mar o Castelló d’Empúries.

Entre els nombrosos edificis que construí destaquen les esglésies de Sant Josep de Figueres i del Sagrat Cor de Girona, la presó d’Hostalric i la foneria Planas-Junoy; també projectà, junt amb l’escultor Joan Figueras, el monument gironí d’Àlvarez de Castro.

Es dedicà molt especialment a la restauració (teatres municipals de Girona i d’Olot) i realitzà, juntament amb E. Muxach, el projecte de restauració del monestir de Ripoll, que dugué a terme Elies Rogent.

Políticament progressista, creà una Escola d’Obres Públiques a Girona i impulsà la formació d’un Museu Provincial.

Fou el pare de Martí Sureda i Vila.

(Barcelona, 27 maig 1816 – 2 maig 1889)

Arquitecte. Fill d’Antoni Rovira i Riera. Format a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona.

Promogué la formació del cos de bombers de Barcelona, del qual després fou director.

Tot i haver guanyat el concurs per a la reforma urbanística de Barcelona, el seu projecte fou substituït -per ordre del govern- pel d’Ildefons Cerdà.

Com a arquitecte de la ciutat, projectà i dirigí la construcció dels mercats de Sants, la Concepció i Sant Antoni. També és autor de la llotja del palau Moià, al carrer de la Portaferrissa.

Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Artístiques de Catalunya.

Fou el pare del també arquitecte Antoni Rovira i Rabassa.