Arxiu d'etiquetes: 1944

Torres i Tur, Elies

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).

Tomàs i Renteria, Josep

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)

Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.

Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.

Teruel i Rebollo, Abelard

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)

Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.

És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).

Roussillon, Le

5 Respostes

(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)

Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.

El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.

Reig i Genovés, Joan

Deixa un comentari

(València, 1865 – 1944)

Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.

A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.

Miró i Roca, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1944 – )

Pintor i escultor. Ha fet nombrosos murals a l’estat espanyol i a Anglaterra.

Membre fundador del grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia, pertangué també als grups Verein Berliner Künstler i Art Actual. Obtingué la medalla d’or de la II Mostra Internazionale di Pittura e Grafica (1972), a Siracusa.

La seva obra, iniciada el 1960 i que arrencava de l’expressionisme, es concretà en un realisme de denúncia social, com manifesta la sèrie Amèrica negra (1972).

Miró i Bravo, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 setembre 1944 – )

Pintor. Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forçós, Les tres gràcies i El boig, travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona. Els relleus visuals (1968) correspon a aquest període d’investigació. El mateix any realitzà Vietnam 68, obra molt allunyada de l’anterior.

Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàl·liques sobretot. El 1972 féu metal·lografies sobre la situació dels negres als EUA (L’espera, Vencerem, Lluita d’infants), amb un llenguatge directe i un colorit viu.

Rebé també, com tot el moviment aplegat a Crònica de la Realitat, les influències del llenguatge i la visió del pop-art: Gioconda (1973), Recerca de la pau (1975), la carpeta Antoni Miró, One dollar (1975). Altres obres són: Pinteu Pintura (1980-90) i Vivace, des del 1991.

Miquel i Diego, Carme

1 Resposta

(la Nucia, Marina Baixa, 14 abril 1944 – València, 18 juny 2019)

Pedagoga i escriptora. Germana de Vicent. Ha col·laborat activament en el procés de renovació pedagògica al País Valencià, especialment en la introducció del català en l’ensenyament.

Ha publicat Un estiu a la Marina Alta (1970) i ha col·laborat a diverses publicacions.

Enllaç web: Carme Miquel

Mengel, Octave

Deixa un comentari

(Celsoy, França, 15 març 1863 – Perpinyà, 20 agost 1944)

Geòleg. Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia. Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà.

Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales.

Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella, que ha estat adoptat.

Maillol, Aristides

18 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)

Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).

Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).

Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).

L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.

Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972)  Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.