Arxiu d'etiquetes: 1841

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Vilaplana i Sempere, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 2 juliol 1841 – 10 juliol 1888)

Escriptor. Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars.

Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles (1865), La font de Montal o un criment del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera.

Vara del Rey i Rubio, Joaquim

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 14 agost 1841 – Santiago de Cuba, Cuba, 1 juliol 1898)

Militar. És distingí a la lluita colonialista per mantenir el domini espanyol sobre Cuba. Morí en combat.

Socias i Caimari, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)

Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.

Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.

Sanxis i Albella, Joaquim

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1768 – València, vers 1841)

Eclesiàstic i escriptor. Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica (1794-99) i catedràtic de sintaxi a la universitat. Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina.

Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina (1819).

Durant la Guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb il·lustracions: La actividad precisa en la día (1811), Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria (1811), Luz pública por el verdadero español (1813) i Tríaca contra el veneno de la policia pública y secreta (1813).

López i Puigcerver, Joaquim

1 Resposta

(València, 18 novembre 1841 – 28 juny 1906)

Polític. Germà de Vicent. Afiliat al partit democràtic, prengué part en la Revolució del 1868; fou diputat en diverses ocasions i ocupà la sots-secretaria de Finances (1873 i 1883). Va ingressar al partit liberal i figurà entre els elements lliurecanvistes.

Fou nomenat ministre d’Hisenda (1886 i 1887) i després, successivament, de Governació (1893) i de Gràcia i Justícia (1890, 1902 i 1905).

Julian i Martín, Gonçal

Deixa un comentari

(València, 1841 – 1902)

Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868.

Copropietari d’“El Mercantil Valenciano”, combaté la Restauració.

Fou regidor de València (1879-85) i diputat a corts (1893).

Hivern a Mallorca, Un

Deixa un comentari

(París, França, 1841)

(fr: Un hiver à Majorque) Llibre de George Sand. Publicat el 1841 a “La Revue de Deux Mondes” de París amb el títol d’Un hiver dans le midi de l’Europe i l’any següent amb el títol definitiu.

Recull de memòries sobre l’estada de l’autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del novembre 1838 al febrer 1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums.

Provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de Josep Maria Quadrado, publicada a “La Palma” el mateix 1841.

Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.

Guibeaud, Joan

Deixa un comentari

(Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905)

Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890.

Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution.

És autor d’Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens, del segle XIII al XVIII.

Galbien i Messeguer, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1841 – Màlaga, Andalusia, 1896)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l’escola de belles arts de Màlaga (1876).

Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858, d’una acurada tècnica retratista.

Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1882) i de dibuix geomètric (1890-91).