Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Universitat Politècnica de València

(València, 11 març 1971 – )

(UPV)  Entitat docent. Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València (1968), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona).

Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l’estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports.

A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s’estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d’escultura a l’aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi.

Enllaç web: Universitat Politècnica de València

Universitat de València

(València, 1499 – )

(UV)  Institució d’ensenyament superior. Establert l’ensenyament universitari a València a partir del 1499, el 1502 va ser confirmada, mitjançant un privilegi atorgat per Ferran II el Catòlic, la fundació d’un estudi general.

La universitat va rebre al llarg de la seva història moltes ajudes pontifícies que la condicionaven en el seu ensenyament. A partir del 1904 intentà assolir l’autonomia universitària i fou un important centre del republicanisme.

Amb l’arribada de la democràcia passà a ser controlada per la Generalitat Valenciana. Alguns centres es van segregar per constituir la Universitat d’Alacant.

Enllaç web: Universitat de València

Unió de Llauradors i Ramaders, La

(València, 12 novembre 1976 – )

Organització professional agrària, unitària i independent, sense ànim de lucre. Constituïda el 1976 a Bonrepòs (Horta) amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals, socials i professionals dels agricultors i ramaders del País Valencià.

Amb més de 15.000 afiliats, és l’única organització d’àmbit autonòmic amb forta implantació i presència en totes les comarques i sectors valencians. El sector apícola, per exemple, agrupa un 80% dels apicultors valencians. Pel que fa a l’àmbit estatal, està integrada en la COAG, mitjançant la qual tenen representació a Europa.

Editen una revista mensual sobre actualitat agrària titulada “Camp Valencià”, fundada el 1977.

Enllaç web: La Unió de Llauradors i Ramaders

Tres i Quatre

(València, 1968 – )

(3i4)  Llibreria i editorial. Creada per Eliseu Climent. Dedicada íntegrament al llibre català, consta de diverses col·leccions que integren els camps més variats de la llengua i la literatura.

També edita les revistes “Treballs de Sociolingüística Catalana” (anual) i “L’Espill” (trimestral.

Des del 1973 organitza els premis Octubre.

Enllaç web: 3 i 4 Edicions

Trasllat, el

(València, 1911 – )

Processó que es fa a la ciutat al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral.

Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Feliu Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients.

Tramoia, La

(València, 1986 – 1988)

Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català.

Dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Tenia un tiratge de 1 500 exemplars.

Traca, La

(València, 15 novembre 1884 – 1938)

Títol de diversos setmanaris publicats a la ciutat en diferents èpoques i que van coincidir en l’anticlericalisme i en el republicanisme més abrandats. La més antiga edità 113 números (15 novembre 1884 – 13 març 1887). Dirigida per Manuel Lluch i Soler, el qual fou empresonat algunes vegades per suposades injúries al rei.

L’any 1908 tornà a publicar-se com a segona època, però amb una vida molt curta. Una altra represa (28 setembre 1909 – 1938) amb canvis de títol (“La Chala” i “La Sombra”, entre ells), a causa de suspensions governatives. Els seus acudits i dibuixos foren molt agressius.

Trabajos varios del SIP

(València, 1937 – )

Sèrie de monografies. Publicades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció històrico-arqueològica). D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques (secció del CSIC), dependent de la diputació provincial de València.

Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana.

Torre, Editorial

(València, 1943 – 1966)

Editorial. Iniciada sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert. Publicà la col·lecció L’Espiga (iniciada el 1949; 51 volums petits), diversos volums fora col·lecció i el butlletí Esclat (1948; 3 números), amb obres de diversos autors, majoritàriament valencians, sovint inèdits anteriorment.

Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció Editorial Coordinada, quant a la distribució i la publicitat, i tingué una notable amplitud de gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig, història i geografia.

Tio Nelo, El

(València, 15 febrer 1862 – maig 1870)

Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22 novembre 1862) n’era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5 març 1870) l’imprimia Joan Guix.

Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra “El Saltamartí”.