Imatge de Jesús vestit de summe sacerdot, venerada al barri de la Xarea.
Arxiu d'etiquetes: València (cult)
Vicente Sáez, Companyia
(València, 1984 – )
Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Vicente Sáez.
Ha presentat les coreografies: The Lorry (1984), Eliminación, U. (1985), Ens (1987), Solo (1989), Rapta (1990), Uadi (1992), Iris (1994), Regina Mater (1995) i Atman (1997).
Vianants Dansa
(València, 1987 – )
Companyia de dansa. Fundada pel coreògraf i ballarí Gracel Menéu.
Ha presentat els muntatges: Via (1987), Shuei (1988), Solos, Custodio mío (1990), Gárgolas, Pi (1992), Isla-Mujer (1993) i Sangre (1994).
Valenciano, El
(València, 7 abril 1851 – 29 setembre 1868)
Diari. Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins al 1855, i, després, des del 1861. En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir.
Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia (continuació de la de Benet Monfort), que el 1868 passà al diari “Los Dos Reinos” (segona època).
Tractà de competir amb el “Diario Mercantil de Valencia”, amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu.
Ideològicament, era conservador. Curà la part literària Francesc Danvila i Collado.
Valencia-Fruits
(València, 15 juny 1962 – )
Setmanari en castellà. Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental.
Editat per Sucro SA, n’és propietari Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà.
Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari “Al Día”, publicat per la mateixa empresa, que també edità l'”Anuario Hortofrutícola Español”.
València Nova -butlletí-
(València, 7 maig 1906 – 19 desembre 1907)
Butlletí quinzenal de l’entitat homònima. Publicà 40 números. N’era director Eduard Boix i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Tenia caràcter polític i literari.
Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa. El succeí “Renaiximent” (gener – març 1908), publicació del Centre Regionalista.
València Cultural
(València, 1960 – 1964)
Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià. Fundada per Vicent Badia i Marín, que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de “Sicània”.
Hi col·laboraren diversos escriptors i periodistes valencians. Publicà en forma de fulletó estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià.
València Club de Futbol
(València, 18 març 1919 – )
Entitat esportiva. August Milego i Díaz en fou el primer president i el d’Algirós el primer camp de joc fins que, el 1923, fou inaugurat el de Mestalla, batejat oficialment amb el nom d’un dels seus presidents, Lluís Casanova.
Des del 1928 el València C.F. ha integrat sempre el grup d’equips capdavanters del futbol espanyol; aquest mateix any arribà a les semifinals del campionat d’Espanya, competició que, posteriorment, fou coneguda com a copa. Al final de la temporada 1930-31, assolí l’ascens definitiu a la primera divisió, en la qual s’ha mantingut des de llavors, a excepció de la temporada 1986-87, en què jugà a segona divisió.
Sota la presidència de Lluís Casanova assolí la seva millor època esportiva. Ha guanyat quatre lligues (1942, 1944, 1947 i 1971), set copes del rei o copes d’Espanya, dues copes de Fires, una Recopa (1980) i una Supercopa Europea (1981).
Enllaç web: València Club de Futbol
València Basket Club
(València, 15 juliol 1986 – )
Club esportiu de la ciutat. Fundat arran de la secessió de la secció de bàsquet del València CF. El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club.
El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n’assumiren la direcció i li donaren el nom actual.
Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9.200 espectadors. Ha estat campió de la Copa del Rei (1998), subcampió de la copa Saporta (1999) i subcampió de la Copa del Rei (2000).
Enllaç web: València Basket Club
Universitat Politècnica de València
(València, 11 març 1971 – )
(UPV) Entitat docent. Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València (1968), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona).
Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l’estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports.
A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s’estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d’escultura a l’aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi.
Enllaç web: Universitat Politècnica de València
