Arxiu d'etiquetes: 1976

Unió de Llauradors i Ramaders, La

Deixa un comentari

(València, 12 novembre 1976 – )

Organització professional agrària, unitària i independent, sense ànim de lucre. Constituïda el 1976 a Bonrepòs (Horta) amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals, socials i professionals dels agricultors i ramaders del País Valencià.

Amb més de 15.000 afiliats, és l’única organització d’àmbit autonòmic amb forta implantació i presència en totes les comarques i sectors valencians. El sector apícola, per exemple, agrupa un 80% dels apicultors valencians. Pel que fa a l’àmbit estatal, està integrada en la COAG, mitjançant la qual tenen representació a Europa.

Editen una revista mensual sobre actualitat agrària titulada “Camp Valencià”, fundada el 1977.

Enllaç web: La Unió de Llauradors i Ramaders

Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià

3 Respostes

(València, 1976 – 1977)

Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.

En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia.

Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se’n separà l’Organització Comunista d’Espanya.

Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes.

La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.

Seguí i Palou, Bartomeu

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1886 – 1976)

Pintor. A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament. No tornà a Mallorca fins el 1921. Es presentà en una exposició col·lectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també col·lectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina.

Exposà sol, encoratjat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa, i després a Londres, Barcelona i París. Després de la guerra civil tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires.

Ha conreat el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell a re-introduït a Mallorca. La seva pintura, intuitiva, suau i serena, constitueix una conscient reacció contra l’exaltació modernista.

Saó

Deixa un comentari

(València, juliol 1976 – )

Revista mensual d’inspiració cristiana. Basada en l’esperit del concili II del Vaticà.

Reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes Balears.

Enllaç web: Revista Saó

Llorens i Raga, Pelegrí Lluís

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 1903 – València, 1976)

Sacerdot i erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb.

Ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).

Llopis i Establier, Jordi

Deixa un comentari

(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)

Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.

Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.

Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.

Just i Gimeno, Juli

1 Resposta

(València, 5 març 1894 – París, França, 30 octubre 1976)

Polític i escriptor. Germà d’Alfred. Membre del blasquista Partit d’Unió Republicana Autonomista. Fundador de Joventut Nacionalista Republicana (1915), després fou un dels iniciadors de l’Esquerra Republicana del País Valencià (1934), la qual abandonà per afiliar-se a Izquierda Republicana d’Azaña.

Fou ministre d’Obres Públiques en el govern de Largo Caballero (1936) i membre del Consell Superior Interministerial de Guerra (1936).

En acabar la guerra civil s’exilià a Portvendres, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi i fou ministre de la República a l’exili fins que morí.

Autor de Blasco Ibáñez i València (1929) i Siembra republicana (1930). Traduí al català diverses obres de Blasco Ibáñez.

Institut d’Estudis Andorrans

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 1976 – )

(IEA)  Entitat. Amb personalitat jurídica pròpia, promou la investigació i la cultura andorrana a França i Catalunya a través dels seus centres de Tolosa i Barcelona.

Fou creat per donar suport a l’andorranització de l’escola proporcionant material pedagògic als professors encarregats de portar a terme aquest programa i, posteriorment, quan el sistema educatiu es consolidà, ésser el centre d’investigació al servei d’Andorra.

A la seu central hi ha diferents instituts de recerca creats el 1998: el Centre de Biodiversitat, el Centre de Recerca Sociològica i el Centre de Ciències de la Terra.

Els centres de Tolosa i Barcelona representen l’ambaixada cultural d’Andorra a l’exterior amb la intenció de fer conèixer Andorra des de fora, i a les seves biblioteques es troba bibliografia sobre el Principat i les publicacions oficials i la premsa andorranes.

El maig del 2021 es transformà en Andorra Recerca + Innovació.

Enllaç web: Institut d’Estudis Andorrans

Hory, Elmyr de

Deixa un comentari

(Budapest, Hongria, 14 abril 1906 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 11 desembre 1976)

Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos.

Residí a Eivissa d’ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats.

Fou protagonista de diverses novel·les i d’una pel·lícula d’Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973).

Guasp i Gelabert, Bartomeu

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1976)

Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920.

Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat (1946).

Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).