Arxiu d'etiquetes: 1862

Vives i Liern -germans-

Eren fills de l’arxiver Francesc Vives i Julià.

Francesc Vives i Liern  (València, 1859 – 1915)  Escriptor. Advocat (1880), pertangué al partit liberal, dirigí “El Liberal Valenciano” i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de València. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana. Publicà nombrosos poemes, en castellà, en periòdics valencians.

Vicent Vives i Liern  (València, 1862 – 1930)  Arxiver i erudit. Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València. Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1907), La puerta de Serranos (1915) i altres monografies.

Vidal, Antoni R.

(València, 1862 – Nova York, EUA, segle XX)

Cantant. Actuà sovint ací i a l’estranger i aconseguí bons èxits. Fou professor al Conservatori de Música i Declamació de Madrid.

Anà després a Nova York. S’hi establí i fou professor de cant.

Torreilles, Felip

(Perpinyà, 1862 – 1933)

Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.

Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Tio Nelo, El

(València, 15 febrer 1862 – maig 1870)

Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22 novembre 1862) n’era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5 març 1870) l’imprimia Joan Guix.

Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra “El Saltamartí”.

Tarín i Juaneda, Rafael

(València, 23 octubre 1862 – 11 desembre 1923)

Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia.

Autor d’Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí “La Semana Católica” de València.

Ruiz i Valarino, Trinitari

(València, 21 octubre 1862 – Madrid, 12 desembre 1945)

Polític i advocat. Fill de Trinitari Ruiz i Capdepón. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem.

Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (febrer 1910-novembre 1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justícia en el de García Prieto (abril-juny de 1917).

Rotger i Capllonch, Mateu

(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)

Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.

La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç RiberCarmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca (1890, 1948).

Llorens i Robles, Carles

(València, 4 novembre 1816 – Cartagena, Múrcia, 8 setembre 1862)

Músic. Fill del tenor Carles Llorens. Fou músic de diferents registres a partir del 1840.

Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro (1850) i les sarsueles Federico II el Grande (1853) i Por balcones y ventanas (1867). És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa.

Ibáñez i Marín, Josep

(Ènguera, Canal de Navarrés, 8 març 1862 – Marroc, 23 juliol 1909)

Militar i escriptor. Estudià a l’acadèmia d’infanteria (1880-83); el 1890 fou nomenat secretari de la Junta de Reclutamiento y Reemplazo. Fou col·laborador de la “Revista Técnica de Infantería y Caballería.

Lluità a Cuba (1895-98) contra el moviment independentista i, ascendit a tinent coronel el 1908, fou destinat al Marroc, on morí en combat.

Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.

Guiraud i Rotger, Joan

(Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)

Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera.

El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.