Arxiu d'etiquetes: 1862

Vives i Liern -germans-

1 Resposta

Eren fills de l’arxiver Francesc Vives i Julià.

Francesc Vives i Liern  (València, 1859 – 1915)  Escriptor. Advocat (1880), pertangué al partit liberal, dirigí “El Liberal Valenciano” i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de València. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana. Publicà nombrosos poemes, en castellà, en periòdics valencians.

Vicent Vives i Liern  (València, 1862 – 1930)  Arxiver i erudit. Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València. Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1907), La puerta de Serranos (1915) i altres monografies.

Vidal, Antoni R.

Deixa un comentari

(València, 1862 – Nova York, EUA, segle XX)

Cantant. Actuà sovint ací i a l’estranger i aconseguí bons èxits. Fou professor al Conservatori de Música i Declamació de Madrid.

Anà després a Nova York. S’hi establí i fou professor de cant.

Torreilles, Felip

1 Resposta

(Perpinyà, 1862 – 1933)

Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.

Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Tio Nelo, El

2 Respostes

(València, 15 febrer 1862 – maig 1870)

Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22 novembre 1862) n’era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5 març 1870) l’imprimia Joan Guix.

Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra “El Saltamartí”.

Tarín i Juaneda, Rafael

Deixa un comentari

(València, 23 octubre 1862 – 11 desembre 1923)

Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia.

Autor d’Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí “La Semana Católica” de València.

Ruiz i Valarino, Trinitari

1 Resposta

(València, 21 octubre 1862 – Madrid, 12 desembre 1945)

Polític i advocat. Fill de Trinitari Ruiz i Capdepón. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem.

Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (febrer 1910-novembre 1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justícia en el de García Prieto (abril-juny de 1917).

Rotger i Capllonch, Mateu

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)

Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.

La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).

Mollà i Rodrigo, Rafael

Deixa un comentari

(Vinalesa, Horta, 24 octubre 1862 – Madrid, 7 març 1930)

Metge. Fou catedràtic a l’Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg.

Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l’època.

Mateu i Sureda, Jacint

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1798 – 1862)

Escultor. Es formà a Madrid.

És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim.

Martí i Grajales, Francesc

2 Respostes

(València, 18 novembre 1862 – 12 agost 1920)

Erudit i historiador. Dedicat al periodisme, col·laborà a “El Universo”, “El Progreso” i “Las Provincias”. Es dedicà a treballs de recerca historiogràfica i publicà nombroses monografies sobre temes valencians.

D’entre les seves obres cal destacar Orígenes del grabado en Valencia (1883) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII (1883), ambdues en col·laboració amb Puig i Torralva; El notario Carlos Ros y Hebrera. Bibliografía (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del Reino (1892), El Dr. Juan Plaza (1893), Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), El Dr. Melchor de Villena (1916), Ensayo de una biblioteca valenciana del siglo XVIII; Obras de Juan Fernández de Heredia (1923) i Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927).