Arxiu d'etiquetes: llibreters/es

Martí, Joan Pau

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1722)

Impressor, llibreter i editor. Adquirí l’antiga impremta de Cormellas. Tingué el títol d'”Estamper de la Ciutat i del General”. La seva producció fou molt activa.

Després de la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua fins al 1736.

Cormellas, Francesc Sebastià de

(Barcelona, segle XVII – 1664)

Impressor i llibreter. Era fill de Sebastià de Cormellas, al qual succeí.

A la seva mort, la impremta fou regentada per la seva vídua i més tard, per la seva germana Teresa de Cormellas i el seu fill:

Francesc de Cormellas i Ginefreda (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. El 1664 heretà la impremta familiar; la seva firma apareix a les edicions a partir del 1688. La casa perdurà encara fins al 1700.

Brusi

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.

Bro, Gabriel

(Girona, segle XVIII)

Gravador, impressor i llibreter. Documentat a Girona entre el 1704 i el 1733.

El seu fill, Jaume Bro, i el seu nét, Josep Bro (actiu entre 1767 i 1784), mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors.

Trillas i Ràfols, Florià

(Barcelona, 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, segle XX)

Llibreter i editor.

S’establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, el 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana.

Torner

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Família de gravadors, llibreters i impressors.

Iniciada per Josep Torner (I) (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:

Joan Torner  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.

Josep (II) Torner  (Barcelona, segle XIX – abans 1857)  Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:

Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863)  Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.

Subirana i Canut, Jaume

(Barcelona, 1817 – 1862)

Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador.

Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses.

Fou el pare de:

Joaquim Subirana i Fajol  (Barcelona, 1851 – 1906)  Impressor. Juntament amb el seu germà Eugeni ampliaren l’empresa familiar i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps.

Eugeni Subirana i Fajol  (Barcelona, 1855 – 1934)  Impressor.

Roca i Bros, Joan

(Abrera, Baix Llobregat, 26 juny 1830 – Barcelona, 10 octubre 1898)

Impressor i llibreter. Va establir-se el 1850, i es va especialitzar en l’edició d’obres literàries.

Imprimí la revista “Gay Saber”, i les traduccions de Mireia i Calendal, de Mistral, per encàrrec de Pelai Briz. Imprimí, també, moltes obres del renaixement literari català.

El 1898 era director de la revista “La Defensa del Magisterio”.

Puig i Soldevila, Eudald

(Ripoll, Ripollès, 1829 – 1891)

Llibreter i editor. Des de molt jove s’establí a Barcelona.

El 1845 fundà la revista “El Locomotor”, substituïda després per “El Áncora”.

El 1861 establí a la plaça Nova una llibreria que tindria bon prestigi. Edità bon nombre d’obres dels escriptors renaixentistes.

Era afiliat al partit liberal conservador. Fou regidor de l’ajuntament barceloní en diverses ocasions.

Puig i Alfonso, Francesc

(Barcelona, 1865 – 1946)

Escriptor, llibreter i polític.

Impulsà la Societat Catalana d’Edicions, presidí la Societat Econòmica d’Amics del País i la Junta de l’Hospital Clínic i fou vicepresident de la Societat d’Atracció de Forasters i de la Cambra Oficial del Llibre.

Fou, també diverses vegades, regidor de l’ajuntament de Barcelona.

Publicà, entre d’altres, les obres Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad para evitar la vagancia y remediar el pauperismo (1914), Curiositats barcelonines (1920) i Recuerdos de un setentón (1943).