Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Aigües de València, Tribunal de les

1 Resposta

(València, 1238 – )

Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d’existència, en època musulmana, d’aquest tribunal o d’una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris.

Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l’Horta de València.

Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència.

Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies.

Acció Cultural del País Valencià

Deixa un comentari

(València, 1978 – )

(ACPV)  Institució. Creada per iniciativa de Joan Fuster. Té per objectiu l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni, cultural, artístic i natural del País Valencià. Entre els seus impulsors més notables s’ha destacat Eliseu Climent.

Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis (uns 6.500 el 1982), i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. La seva intensa activitat va orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts de treball per a investigacions i a promoure activitats concretes: conferències, exposicions, concerts i recitals, premis literaris, etc.

El 1988 acordà d’establir una coordinació formal amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984).

El 1997 promogué els Correllengua i el multitudinari homenatge a Joan Fuster, i l’any 1998 promogué un destacat homenatge a l’escriptor Enric Valor.

Enllaç web: Acció Cultural del País Valencià

Prada – Pau Casals, Festival de

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1950 – )

Cicle d’audicions musicals, fundat per Pau Casals. La idea fou suggerida per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J. S. Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939.

Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebra habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà, a Perpinyà i a diverses esglésies romàniques de la comarca.

Intervenen grans directors i intèrprets de música clàssica. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d’orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells.

El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador.

Enllaç web: Festival Pau Casals

Foc de Sant Antoni, el

Deixa un comentari

Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.

Universitat Catalana d’Estiu

5 Respostes

(Prada, Conflent, 1969 – )

(UCE)  Jornades d’estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada.

Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d’universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat.

Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord.

Enllaç web: Universitat Catalana d’Estiu

Trobades de Joves a Montserrat

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, abril 1971 – 1985)

Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaren al llarg de l’any trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny.

Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable.

Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l’abat de Montserrat, per l’arquebisbe de Barcelona.

Torregassa, la -Solsonès-

2 Respostes

(Olius, Solsonès)

(o Torregassa)  Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.

En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.

Tívoli, Programa del

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 abril 1907)

Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals del 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli.

Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l’estat, el programa contenia només una demanda concreta: la derogació de la llei de jurisdiccions; la resta era un conjunt d’imprecises reivindicacions d’autonomia municipal i regional en matèries d’ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l’abast ni el contingut.

Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l’interclassicisme i de l’heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d’assolir l’esclatant triomf electoral del 21 d’abril.

Tirant lo Blanc, cinquè centenari de

Deixa un comentari

(Països Catalans, 1990)

Conjunt d’actes i celebracions duts a terme per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc. Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant.

Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals. Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes, nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novel·la en edicions escolars i adaptacions de còmic. El conjunt de les activitats es troba aplegat a Memòria de “L’Any del Tirant”.

Cal assenyalar el paper de coordinació exercit per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.

Teatre Medieval, Cicle de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1961 – 1969)

Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l’Ordo prophetarum (1968), anònim del segle XII, etc.

La part musical fou encomanada a Miquel Querol.