Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Universitat Catalana d’Estiu

(Prada, Conflent, 1969 – )

(UCE)  Jornades d’estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada.

Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d’universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat.

Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord.

Enllaç web: Universitat Catalana d’Estiu

Trobades de Joves a Montserrat

(Montserrat, Bages, abril 1971 – 1985)

Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaren al llarg de l’any trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny.

Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable.

Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l’abat de Montserrat, per l’arquebisbe de Barcelona.

Tirant lo Blanc, cinquè centenari de

(Països Catalans, 1990)

Conjunt d’actes i celebracions duts a terme per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc. Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant.

Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals. Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes, nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novel·la en edicions escolars i adaptacions de còmic. El conjunt de les activitats es troba aplegat a Memòria de “L’Any del Tirant”.

Cal assenyalar el paper de coordinació exercit per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.

Teatre Medieval, Cicle de

(Barcelona, 1961 – 1969)

Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l’Ordo prophetarum (1968), anònim del segle XII, etc.

La part musical fou encomanada a Miquel Querol.

Teatre Llatí, Cicle de

(Barcelona, 1958 – 1969)

Festival teatral. Organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.

S’hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep M. Benet, etc. i hi participaren companyies estrangeres.

Tancament de Caixes

Tancament de Caixes, el

(Barcelona, 20 octubre 1899 – finals novembre 1899)

Moviment de protesta del sindicat gremial de la ciutat contra els pressupostos del 1899 del ministre d’Hisenda, Fernández Villaverde. Destinat a saldar el dèficit derivat de la guerra amb els EUA, originà un moviment general d’oposició, que adquirí, a Barcelona, el caràcter d’una revolta popular i anticentralista.

Els síndics dels gremis, sota la direcció de Marià Pirretas, es reuniren el mes de juliol al Teatre Tívoli i decidiren de no pagar el tercer trimestre de la contribució industrial, que afectà una tercera part dels contribuents. La delegació d’Hisenda decidí d’iniciar els embargaments dels industrials morosos, i l’alcalde, el doctor Robert, que signà els primers expedients, dimití el càrrec en senyal de protesta.

En augmentar l’agitació, el govern Silvela proclamà l’estat de guerra (octubre); declarà sediciosa la resistència al pagament dels tributs i procedí a l’empresonament dels morosos.

Cap al final de novembre, el moviment cedí i la contribució fou pagada.

Sonimag

(Barcelona, 1963 – 2015)

Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres.

El primer només fou dedicat a la fotografia; l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprèn també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional.

De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics.

Entrà en dificultats per la tecnologia digital i l’augment d’exposicions del sector. Deixà de celebrar-se el 2015 i fou absorbit per Graphispack.

Sitges Teatre Internacional

(Sitges, Garraf, 1991 – 2004)

Festival de teatre. Continuació del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Des del 1991 l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991.

L’any 1993 el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles Paraula d’Autor, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). La programació d’espectacles i activitats girà cada any a l’entorn d’un eix temàtic que una comissió consultiva decidia.

En les darreres edicions acusà especialment els problemes d’infraestructura (manca d’espais i equipaments adients) i de ressò públic que ja venia arrossegant de molts anys enrere. Tot i això, el festival continuà fent un esforç per acollir propostes de joves directors i autors teatrals, muntatges de dansa contemporània, tant de l’estat com també d’altres països europeus.

L’any 2004 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival de teatre de text, però situat a Barcelona.

fets del Sis d'Octubre

Sis d’Octubre, fets del

(Catalunya, del 6 al 11 octubre 1934)

Moviment revolucionari durant la II República, contra la participació de la CEDA en el govern.

El dia 5, Barcelona restava paralitzada per una vaga general i arribaven notícies semblants de les poblacions pròximes. Però la Generalitat dubtava, temorosa de veure’s involucrada en un procés revolucionari sense poder-ne controlar la direcció.

El dia 6, quan va arribar de Madrid la proclamació de l’estat de guerra, Companys va intentar que Batet, cap de la Quarta Divisió Orgànica (5.000 homes) aquarterada a Barcelona, s’adherís a la rebel·lió, però no va aconseguir-ho.

Cap al tard, davant la pressió popular, la Generalitat, per boca de Companys, va proclamar l’”Estat Català dins la República Federal Espanyola”, i tot seguit es va refugiar a la seu del govern tot esperant els esdeveniments.

El dia 7, Batet, amb algunes de les seves forces, va bombardejar l’edifici; poc després era acordada la rendició de la Generalitat, els membres de la qual van ésser detinguts i confinats en el vaixell Uruguai, habilitat com a presó, mentre esperaven que els processessin.

La poca resistència, als locals barcelonins del CADCI, fou reduïda per les forces militars, que els dies següents (del 7 al 11) sufocaren la insurrecció a les altres poblacions catalanes. D’aquesta manera ja es podia donar per acabada la rebel·lió, i també l’efímer Estat Català.

Aquests fets suposaren, pel que fa a Catalunya, la suspensió de l’Estatut d’autonomia i, a escala estatal, la forta repressió de les organitzacions obreres fins a la victòria electoral de les esquerres el febrer de 1936.

Setmana Catalana de Ciclisme

(Catalunya, 1963 – 2005)

Cursa ciclista per etapes. Hi participaren ciclistes de categoria mundial, com fou el cas del belga Eddy Merckx, que aconseguí la victòria els anys 1975 i 1976.

Dins del palmarès per estats domina Espanya amb 16 victòries, Bèlgica amb 4, Itàlia amb 3, Irlanda i Suïssa amb 2 i França, Noruega, Holanda, Suècia, Àustria i Alemanya amb una.

Deixà de celebrar-se el 2005.