(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes de l’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Montant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon.
La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l’avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.
(País Valencià, segle XVII – )
Nom que prengué el comtat de Vilallonga (1628) en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón.
(València, 1545 ? – abans 1628)
Pintor. Fill de Cristòfor Sarinyena. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana.
És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule del Palau de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d’aquest palau valencià. Se l’hi atribueixen les portes del retaule d’Ulldecona, a ell o al seu germà o parent Francesc Sarinyena i Vila-rasa.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano.
Continua en la mateixa família.
(Madrid, 1596/97 – València, 1628)
Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l’obra del seu pare.
És autor d’una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d’un Sant Jeroni i d’un Sant Joan Evangelista.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, primer comte de San Piero de Monforte. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinét i setè príncep, Manuel de Montcada i Oreto.
Continua en la mateixa família.
(València, 1628 – Països Baixos, 1691/94)
Gravador i pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei.
Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d’Innocent XI.
Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d’anatomia, que deixà inacabada.
(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)
Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.
Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).
La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela.
La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri.
Dades dels Països Catalans 