Arxiu d'etiquetes: regne Nàpols

Dues Sicílies, Regne de les

(Nàpols i Sicília, 1442)

Nom atribuït a l’Estat constituït pels dos regnes.

El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya-Aragó (1442), va ésser reprès el 1734 pels Borbons de Nàpols.

Consell Col·lateral de Nàpols

(Nàpols, Itàlia, 1516 – ? )

Organisme representatiu i assessor del virrei. Creat per Ferran II de Catalunya-Aragó.

Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità. Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc. N’era president el mateix virrei i es reunia diàriament.

Rebia també el nom de Consell de Cancelleria. El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei.

Castell Nou de Nàpols

(Nàpols, Itàlia)

Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó a mitjan segle XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes.

La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior.

L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.

Cambra de la Sumària

(Nàpols, Itàlia, segle XV – 1807)

Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya-Arago i presidit pel lloctinent del gran canceller.

La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals.

Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.

Caldora, Giacomo

(Nàpols, Itàlia, vers 1370 – Circello, Campània, Itàlia, 1439)

Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols.

Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç.

Sovint fingí, en veure’s amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.

Fou el pare d’Antonio Caldora (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.

Violant d’Aragó

(Barcelona, 11 agost 1384 – Saumur, França, 14 desembre 1442)

Reina titular de Nàpols (1400-17) i comtessa de Provença. Filla de Joan I i de Violant de Bar.

El 1390, molt petita encara, fou esposada amb Lluís II, duc d’Anjou, que es titulà rei de Nàpols, Jerusalem i Sicília. No s’efectuà el matrimoni fins al 2 de desembre de 1400.

Fou mare de Lluís III d’Anjou, rei titular de Nàpols, i de Renat I de Provença.

Violant d’Aragó

(Catalunya, 1273 – Nàpols, Itàlia, agost 1302)  Duquessa de Calàbria. Filla del rei Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília. El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana.

Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s’havia convingut per la pau d’Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de mort (1309) esdevingué rei Robert I de Nàpols.

Vilana, marquesat de

(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )

Títol concedit el 1750 a Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana.

El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810.

Passà als De las Infantas, cognomenats Millars.

Trivento, comtat de

(Nàpols, Itàlia, segle XV – )

Títol concedit el 1456 a Galceran Bernat de Requesens i Joan.

Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba.

Somma, ducat de

(Nàpols, Itàlia. segle XVI – )

Títol senyorial concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino.

Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto.

Passà als seus descendents -cognomenats Fernández de Córdoba-, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta.