(Palma de Mallorca, 1865 – 4 novembre 1904)
Poetessa. Germana de Joan. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l’edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905).
Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove.
(Perpinyà, 1795 – 1865)
Escriptor. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà (1833), de la qual fou repetidament secretari. Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà.
Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde, i el llibre de poemes Raison et folie (1835).
(Benassal, Alt Maestrat, 6 maig 1794 – 8 febrer 1865)
Escriptor. Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal. Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot el Frare, i durant la primera guerra carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’instal·lar a Castelló de la Plana.
Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana (1847).
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1865 a Pasqual Frígola i Ahis, i que cedí al seu fill Pasqual Frígola i Palavicino el 1879.
Està vacant des del 1936.
(València, 1865 – 1944)
Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.
A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.
(Barcelona, 16 març 1865 – 29 desembre 1943)
Escriptora. Casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte i filla de l’escriptor francès Alphonse Karr.
Fou dirigent del moviment feminista a Catalunya i, l’any 1913, fundà la institució La Llar i dirigí “Feminal”. Passà més tard a presidir l’Acció Femenina (1921).
Col·laborà amb el pseudònim d’El Escardot a la premsa catalana, com ara “Joventut”, “La Mainada” i “La Veu de Catalunya”.
És autora del recull poètic Volves (1906) i de les narracions Clixés (1906). Publicà la novel·la La vida de Joan Franc i Garba de contes (1935).
Són obres teatrals seves Els Ídols (1911) i Caritat (1918).
(Palma de Mallorca, 12 març 1865 – Sogorb, Alt Palància, 16 octubre 1911)
Prelat. Tingué diversos càrrecs eclesiàstic i sobresortí com a orador sagrat.
Fou consagrat bisbe de Sogorb el 1904.
(València, 21 octubre 1802 – Madrid, 5 juny 1865)
Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París.
Conreà amb encert la pintura històrica i col·laborà en la decoració de les voltes del palau Reial de Madrid.
(València, 1865 – Madrid, 1922)
Polític i escriptor. Advocat, membre del partit conservador, ocupà càrrecs municipals a València.
A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la “Revista de Legislación y Jurisprudencia”.
A part unes altres obres tècniques, és autor d’Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral (1909).
(Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 – Borja, Aragó, 20 abril 1865)
Escriptor. Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià.
El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se’n a França. En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra (1835-62). Fundà a Saragossa el periòdic “El Eco de Aragón” i el dirigí (1837-42).
Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novel·la Vida de Pedro Saputo (1844), i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà.
Dades dels Països Catalans 