(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)
Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.
Els seus escrits restaren inèdits.
(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)
Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.
Els seus escrits restaren inèdits.
(València, 2 juny 1726 – 9 març 1799)
Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d’Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València.
Passà als Rovira.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)
Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.
Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Fèlix Joaquim Rodríguez de la Encina i Fernández de Mesa, capità de voluntaris honrats valencià.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d’Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova.
Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d’Antella i de l’Uixola.
(Narbona, França, segle XVIII – Perpinyà, 1816)
Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l’iniciador de la família de pintors del mateix cognom.
La seva obra, d’estil neoclàssic, és de qualitat notable.
Foren fills seus:
(València, 20 agost 1799 – Madrid, 1 agost 1874)
Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Lluís. Estudià a l’Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit.
Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc.
(Palma de Mallorca, 1799 – )
Institució, creada per la Societat Mallorquina d’Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se’n féu càrrec l’Institut Balear.
El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada.
El 1944 es creà una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.