(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume. Morí sense fills, i féu hereva Antònia de Bellvís.
Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar.
(Aragó, segle XV – )
Títol senyorial, atorgat el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1595, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar.
Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani.
(Aragó, segle XV – )
Títol senyorial concedit el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnét Lluís (II) Ferrandis d’Híxar i Ramírez d’Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà (1520) ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans d’Aragó.
El fill d’aquest, Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, aconseguí de Felip II la investidura dels dits ducats (1594), que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa.
Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als marquesos d’Orani i als ducs d’Alba de Tormes.
La baronia d’Híxar havia estat donada per Jaume I, després de conquerida la localitat als musulmans, al seu fill il·legítim Pere Ferrandis d’Híxar.
(Aragó, segle XVII – )
Títol atorgat en ésser suprimit el comtat valencià d’Alaquàs, el 1627 a Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova, primer comte d’Alaquàs i senyor del castell de la Casta.
El títol passà als Pardo de la Casta, als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis.
(Borja, Aragó, segle XIV)
Títol concedit el 1366 per Pere III el Cerimoniós a Bertrand Du Guesclin sobre el castell de Borja.
(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1611 a Francesc Rebolledo de Palafox i de Perellós-Pròixida, baró de Calp, Benissa, Cotes, Altea i Teulada.
El castell i la senyoria d’Ariza (Aragó) fou venut per Pere III el Cerimoniós, el 1381, a Guillem de Palafolls. El cinquè marquès Juan Antonio Rebolledo de Palafox i de Zúñiga fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721.
El títol passà als ducs d’El Infantado.
(Catalunya-aragó, segle XIII – )
Feu que comprenia els castells i viles d’Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego. El segle XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón. Una néta seva, Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya.
L’hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa d’Entença aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya.
En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I de Catalunya, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels compromissaris de Casp.
Passà als Ximènez d’Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.
(Aragó, segle XV – )
Títol, concedit el 1495 a Joan d’Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça.
Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía.
Dades dels Països Catalans 