(Xàtiva, Costera, segle XIV)
Traductor jueu. Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Encapçalà la seva obra amb una curta poesia.
Yehosu’a Satabí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Xiva, baronia de
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del segle XIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d’Aitona, que hi construïren un palau.
El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli.
Xèrica, Joan Alfons de
(País Valencià, segle XIV)
Fill de Pere de Xèrica i de Lloria. El rei li donà (1364) injustament la baronia de Cocentaina; donació que fou renovada (1366) a favor de la seva germana:
Beatriu de Xèrica i d’Arborea (País Valencià, segle XIV) Baronessa de Cocentaina (1366). Cedí la baronia a la seva tia, la senyora de Marchena (1372).
Vila-rasa i de Centelles, Joan de
(País Valencià, segle XIII)
Participà com a capità en el setge de Balaguer. Era nét de Pere de Vila-rasa i fou pare de:
Lluís de Vila-rasa i Castellsenç (País Valencià, segle XIV) Es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet. Foren pares de Joan Llorenç, Gaspar, Ramon Guillem i Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.
Vila-rasa i de Cabanyelles -germans-
Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.
Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV) Senyor de Faura.
Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV) Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.
Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles (València, segle XIV – 1407) Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.
Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:
- Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac (País Valencià, segle XVI) Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot:
- Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu (País Valencià, segle XVI) Senyor de Faura. Fou l’avi de:
- Eugenia de Vila-rasa i Mercader (País Valencià, segle XVII) Portà l’herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.
Vila-rasa, Ramon de
(País Valencià, segle XIV)
Noble. El 1354 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l’expedició de Sardenya.
Vila-rasa, Francesc de
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l’expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló, les quals serien derrotades al combat d’Aidu di Turdu. Sobrevisqué.
Tornà a l’illa el 1353, a l’expedició que comandava Bernat II de Cabrera. Abans de partir fou armat cavaller pel rei Pere III el Cerimoniós.
Vilanova, Vidal (II) de
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Fill o nét de l’homònim. El 1361 anà a Castella per assegurar amb Pere el Cruel, en nom de Pere III el Cerimoniós, els tractats de pau convinguts amb ell. El 1364 figurava entre els declarants al procés contra Bernat de Cabrera. Figurava al bàndol dels Centelles el 1373.
El 1380 era un dels convocats a l’assemblea que havia d’aplegar-se a Calataiud, i que després fou suspesa, per decidir quin dels papes del Cisma era el legítim.
Vilanova, Pere de
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Li fou fidel durant els conflictes de la Unió.
El 1347 combaté contra els unionistes oposats al monarca, com a senyaler de Xàtiva, a la batalla lliurada prop de la ciutat i perduda pels reialistes. Vilanova sobrevisqué i se sumà a les forces que seguiren addictes a Pere III.
Vernet, Berenguer de
(Illes Balears, segle XIV – Catalunya Nord ?, segle XIV)
Cavaller. Serví Jaume III de Mallorca. El 1344 fou el darrer veguer de Cerdanya i Baridà que tingué aquell monarca, destronat el mateix any.
Dades dels Països Catalans 