Arxiu d'etiquetes: 1910

Vassails, Gerard

Deixa un comentari

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 16 desembre 1910 – la Roca d’Albera, Rosselló, 18 maig 1994)

Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló.

Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79).

Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.

Trilles, Ramon

Deixa un comentari

(València, 1869 – Madrid, 1910)

Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.

Trènor, comtat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XX – )

Títol atorgat el 1910 a l’advocat valencià Francesc Trènor i Palavicino (mort el 1935) per la seva participació amb el seu germà Tomàs, el primer marquès del Túria, en l’Exposició Regional de València del 1909.

Continua en la mateixa família.

Sala i Francès, Emili

2 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 20 gener 1850 – Madrid, 14 abril 1910)

Pintor. D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853. Molt jove, ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu. Acabà la carrera, amb un excel·lent expedient, el 1871.

Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana. És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda: Guillem de Vinatea exigint d’Alfons III la revocació del contrafur (medalla d’or a la Nacional del 1878) o Expulsió dels jueus (Granada, Museo de Bellas Artes), començat a Roma, acabat a París i premiat a Berlín el 1890.

Novus ortus, ambiciosa creació del 1881, també fou premiat amb medalla d’or a Madrid, i a partir d’aleshores inicià una etapa de pintor de composicions decoratives per a cases, palaus i fins i tot cafès madrilenys, mentre creixia el seu renom de retratista. Pintor d’escenes amables i cultivador de la pintura de gènere, fou il·lustrador de “Blanco y Negro”.

Són excepcionals els retrats que hi ha al Museu de Belles Arts de València (Donya Anna Colin i Perinat, Donya Conxa Francès i Sempere -la seva mare-, El pintor Jiménez Aranda), al Museo de Bellas Artes de Màlaga (Jacinto Octavio Picón, El pintor Antoni Muñoz i Degrain) i a la Hispanic Society de Nova York (Ramón de Campoamor). El Museo de Arte Moderno de Madrid conserva un retrat de María Guerrero, nena, i el Círculo de Bellas Artes de la mateixa ciutat el retrat del pintor Vicente Palmaroli.

Fou autor d’una Gramática del color (1906), obra d’interès excepcional, on l’autor es mostra com un gran tècnic i científic i un autèntic investigador. Arran de la publicació d’aquesta obra -abans havia publicat uns articles sobre La desecación en la pintura, fou creada per a ell la càtedra de tècnica i teoria del color a l’Escuela de Bellas Artes.

Roman i Calbet, Joan

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 16 febrer 1849 – Madrid, 4 gener 1910)

Arqueòleg. S’inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del segle XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903.

Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906).

Fou el pare de Carles Roman i Ferrer.

Rigo i Ferrer, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1910 – 1989)

Anarco-sindicalista. Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921.

Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de “Cultura Obrera” (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny de 1931 i fou des del 1930 corresponsal de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.