(Alcoi, Alcoià, 1 maig 1917 – 27 agost 1989)
Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), L’íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986).
És autor també de Sainets alcoians (1972).
(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)
Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.
Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.
(sa Pobla, Mallorca, 1905 – 1989)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68).
Biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).
(Sóller, Mallorca, 14 desembre 1907 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1989)
Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l’Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962).
Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.
(Saix, Alt Vinalopó, 2 febrer 1917 – Dénia, Marina Alta, 10 agost 1989)
Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d’investigador.
Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid.
(Palma de Mallorca, 1910 – 1989)
Anarco-sindicalista. Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921.
Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de “Cultura Obrera” (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny de 1931 i fou des del 1930 corresponsal de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.
(València, 27 octubre 1896 – Madrid, 16 juny 1989)
Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista.
Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de “La Correspondencia de Valencia”, òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió pro-estatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936).
Fundà i dirigí el setmanari “El Camí” (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències.
Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.
(Illes Balears, 22 juny 1989 – )
(IBATUR) Empresa pública. Creada per la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears. Inicialment, i fins el 1999, en què es féu una nova regulació de l’empresa, es denominà Institut Balear de Promoció del Turisme.
Els seus objectius consisteixen en la promoció i comercialització del producte turístic de les Illes Balears, la recerca i el desenvolupament d’aquest producte, la informació estadística i, finalment, l’observatori permanent de la qualitat de les zones turístiques.
(València, 1983 – 1989)
Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.
Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobrí totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d’antologies literàries.
Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia”.
Fou l’editora de “Caplletra”, revista de l’Institut de Filologia Valenciana.
(País Valencià, 1989 – )
Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya.
La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques.
Enllaç web: Fòrum Cristianisme i Món d’Avui
Dades dels Països Catalans 