(València, 24 novembre 1900 – 25 octubre 1957)
Escriptor i polític. Milità en el valencianisme. Fou el promotor de les “Taules de poesia” i director de l’Editorial Valenciana.
La seva poesia, digna i renovadora dins el context valència, es publicà tardanament: Primer recull de versos (1949) i Tabac i esqueix (1953).
(Benejússer, Baix Segura, 6 juny 1900 – Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1983)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.
Ha publicat els llibres: El poeta y su musa (1934), Necesidad de la cultura (1948), Presencia y misión del arte (1949), Prosas de ayer (1951), Determinantes históricos de la generación del 98 (1953) i Teoría de la Huerta y otros ensayos (1956).
(Alacant, 27 agost 1900 – Paracuellos del Jarama, Madrid, 7 novembre 1936)
Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari “La Verdad” i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d’Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA.
Elegit diputat a corts pel novembre de 1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (maig-setembre 1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (setembre-desembre 1935), en les governs presidits per Chapaprieta.
Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil.
(Perpinyà, 1900 – 1906)
Publicació. Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, P. Masnou i Bernard Palustre. La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres Països Catalans.
Hi col·laboraren també Josep Calmette, Joan Capeille, Jaume Freixe, G. Mollart Mollat, J. Sarrete, M. Pratx, A. Salsas, etc. Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per “La Revue Catalane”.
(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)
Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.
Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.
Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).
Dades dels Països Catalans 