Arxiu d'etiquetes: 1957

Vicent i Súria, Carmel

1 Resposta

(Carpesa, Horta, 13 novembre 1890 – València, 10 novembre 1957)

Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles. Partidari d’un classicisme robust, exposà sovint a les exposicions nacionals de Madrid, fins a obtenir una primera medalla el 1941, amb Redempció. Ha conreat també la imatgeria religiosa.

Fou catedràtic de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on ingressà el 1944 amb l’obra de talla policromada La mossa del càntir (Museu de Belles Arts de València).

Fou el pare de Salvador Octavi Vicent i Cortina.

Verdú i Verdú, Silvestre

1 Resposta

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1871 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 1957)

Periodista. Condeixeble i amic d’Azorín, col·laborà en diversos periòdics d’Alacant i n’animà d’altres a Monòver: “El Eco de Monóvar”, “El Pueblo”, “El Cronista”, “Los Pueblos”, “El Sembrador”, “La Cháchara”, etc.

Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español (1895).

Tormo i Monzó, Elies

1 Resposta

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)

Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.

És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.

Thous i Llorenç, Maximilià

Deixa un comentari

(València, 24 novembre 1900 – 25 octubre 1957)

Escriptor i polític. Milità en el valencianisme. Fou el promotor de les “Taules de poesia” i director de l’Editorial Valenciana.

La seva poesia, digna i renovadora dins el context valència, es publicà tardanament: Primer recull de versos (1949) i Tabac i esqueix (1953).

Meseguer i Benedito, Josep

Deixa un comentari

(València, 1894 – Benimàmet, València, 23 setembre 1957)

Pintor. Destacà com a miniaturista.

Matas i Jordà, Rodolf

Deixa un comentari

(Bonnet Carré, EUA, 1860 – Nova Orleans, EUA, 1957)

Cirurgià. Fill de pares catalans. D’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols. En doctorà en medicina el 1880 a la Universitat de Luisiana. El 1924 fou elegit president del Col·legi Americà de Cirurgians.

Publicà més de 400 articles sobre cirurgia en revistes professionals. La seva anomenada és deu principalment al fet de descriure un nou procediment de tractar l’aneurisma, conegut amb el nom d’operació de Matas-Bickman o endoaneurismoràfia.

Gil i Pérez, Manuel

2 Respostes

(València, 23 juny 1925 – 31 agost 1957)

Pintor. Un dels principals renovadors de l’art pictòric a València. Mitjançant beques, estudià a Roma, París i Londres.

És autor de pintures murals molt notables, com les que decoren l’Ateneu Mercantil de València (1953).

La seva obra, que es mou dins els corrents expressionista, abstracte i neofiguratiu, ha estat exposada a Londres, Tànger, Ginebra, etc.

A ell es deu la fundació del grup Parpalló.

Forteza i Pinya, Bartomeu

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1894 – 7 juliol 1957)

Escriptor. Germà de Guillem i de Miquel. Col·laborà a “La Nostra Terra”. Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França.

És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover i Maspons.

Estudios Lulianos

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1957 – )

Revista quadrimestral. Editada per la Maioricensis Schola Lullistica, dirigida per Sebastià Garcias i Palou.

Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea. Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lul·lisme.

Conté bibliografia i crònica lul·lística.

Duato Barcia, Juan Ignacio

Deixa un comentari

(València, 8 gener 1957 – )

“Nacho Duato”  Ballarí i coreògraf. El 1980 ingressà al Ballet Cullberg d’Estocolm i un any després al Nederlands Dans Theater, companyia de la qual fou coreògraf estable (1988-90).

El 1990 fou nomenat director artístic del Ballet Lírico Nacional de España, convertit després en la Compañía Nacional de Danza.

És autor d’una vintena de coreografies, entre les quals destaquen Arenal, Synaphai o Concierto madrigal.

El 1996 es retirà com a ballarí en actiu.